I el proper president dels EEUU serà negret!

De vegades les pel·lícules es fan famoses per frases célebres o dites que amb el temps guanyen tot el seu sentit. Situacions que en si mateixes són curioses però que amb el pas dels anys i la confirmació dels fets es tornen en profètiques.

Doncs bé, aquest misteriòs inici del post es refereix a la pel·lícula "Regreso al Futuro II" del director Robert Zemeckis.

En aquest film, Marty Mc Fly fa un viatge al futur per salvar al seu fill de la mala vida que porta i que suposadament el conduirà a un final trist. En una de les escenes, entra en un bar del futur i presència una discussió sobre política americana. I de sobte quan ell diu que el president del lloc on procedeix és Ronald Reagan, llavors actor de Westerns de sèrie B, un dels seus interlocutors li respon "Sí home, i el proper president dels EEUU serà negret!".

Doncs sí, el canvi ha arribat a Estats Units, i Barack Obama es convertirà en el 44è president americà.

Obama ha sabut capitalitzar la idea de canvi de model de societat, de relacions amb els ciutadans i d'esperança d'un nou ordre internacional amb unes relacions més cordials i lleials amb els altres païssos. Mai un "yes ,we can" s'havia aixecat amb tanta força per fer un crit de llibertat, per trencar les cadenes de l'administració Bush i per esmicolar les ambicions dels retrograds hiper-conservadors, que només quan han vist que l'economia s'enfonsava han posat el crit al cel per a què l'estat intervingui en ella fent fonedís el seu típic "laissez faire, laissez passer".

Ara bé, Barack Obama no es trobarà pas amb un panorama de flors i violes, al contrari, l'economia americana sota mínims, conflictes internacionals oberts amb flagrants violacions de drets humans i la sensació de què el capitalisme concebut com a lluita salvatge per la búsqueda del benefici empresarial i menyspreu constant de la classe mitja ha tocat fons.

Ara serà el moment de fer palès allò que Obama ha expressat durant aquest llarg any i mig de campanya, que les noves generacions es tornin a interessar per la política, que els més desafavorits confiïn en l'administració i les seves propostes, i que el conjunt de la societat cregui en el seu discurs d´unió i el faci propi per tirar endavant una societat sense discriminació per motius de sexe,raça, religió i opinió. En fi, un país on tothom es senti valorat i ningú exclòs.

Per la resta del món, i en particular per Espanya, la influència que tindrà el canvi a partir d´ara en la política exterior dels Estats Units, serà molt considerable. Un canvi d'escenari total, que donarà pas a polítiques multilaterals i consens internacional, i en el qual Espanya podrà ser considerat un veritable aliat i amic. Sense defugir de la crítica constructiva en aquelles decisions que es considerin desencertades però amb un tarannà conciliador i de tú a tú.

El millor de tot plegat és que l´ètapa d'imperialisme, de menyspreu a la comunitat internacional i de descrèdit davant la opinió mundial ha passat a millor vida amb la sortida de l'administració Bush. Potser Guantamo no desapareixerà, potser per desgràcia els Estats Units continuaran a l´Irak però el sentiment de què una persona propera, identificada amb les diferents sensibilitats i dialogant amb la gent serà un dels personatges més transcendents a nivell mundial, no ens ho prendrà ningú. I això sumat a que en Bush ja estarà fent les maletes per sortir de la Casa Blanca fan una combinació que no té preu. Ja ho diuen: "Per a la resta Mastercard".

I aquest cap de setmana tots a fer l'exercici d'imaginar Europa vermella, "In red" en l'Escola de Formació José Brocal. T'Hi apuntes també?.

Salut i Justicia social!

El Congrés de la il·lusió... i els Joves!

Aquest cap de setmana passat, el PSC de les Comarques de Lleida va celebrar el seu VIIè Congrés a l'edifici Transfronterer de la Universitat de Lleida. Lluny de l'ambient de falsa crispació que es podia desprendre d'alguns diaris locals, va ser un congrés tranquil i on tothom va poder expressar la seva opinió de com havia anat la legislatura de treball de l´Executiva de Federació.

A diferencia de l'any 2004 la lluita de poder va quedar en un segon pla i el to de les intervencions va ser d'allò més constructiu. L´Informe de Gestió va quedar aprovat per quasibé unanimitat (una única abstenció) i en Quim Llena va revalidar la Primera Secretaria per tercer cop.

El més destacat al meu entendre és l'aire fresc que s'ha instaurat en el si de l'executiva i en els diferents òrgans del partit, en els quals es combina experiència amb joventut, càrrecs electes i càrrecs orgànics amb ganes de treballar per a què la nostra ideologia, d' esquerres, progressista, ecologista, catalanista, europeista, feminista, solidaria, de pau, emprenedora i demócrata, arribi al màxim de persones possible, perquè al cap i a la fi és el que creiem que necessita el país.

La JSC Comarques de Lleida hem revalidat el nostre compromís amb el partit i alhora hem fet sentit la nostra veu i participació.

A l´Executiva de Federació tindrem els següents companys:

- Arantxa Calvera, estarà adscrita a l' àrea de Finances.

- Jordina Freixanet serà la coordinadora de l'Acció electoral.

- Kleber Esteve, aportarà el seu saber fer en acció rural i medi ambient.

- Oriol Yuguero, continuarà a l'àrea de Formació i també formarà part del Consell Nacional

A més la Maria Guàrdia i jo mateix estarem a la Comissió de Revisora de Comptes, intentant donar fer d'allò que s'ingressa i allò que es gasta (money,money!).

Estic segur que tots plegats ho farem molt bé i que continuarem treballant com aquests últims temps amb transparència, humiltat i senzillesa escoltant a tothom i tenint present la veu i opinió de tots (territori i món urbà).

Ara bé, si es pogués destacar alguna connotació negativa del congrés, sens dubte seria la gestió que s'ha portat a terme a la Comarca de l´Urgell. Dir això no és cap atac a ningú, sols és una manera d'assenyalar les coses pel seu nom i intentar paliar les mancançes que s'han produït. Al igual que l'amic i company, Albert Torra, penso que ens hem de posar les piles tots plegats per tirar-ho endavant, i deixar-nos de personalismes i egocentrismes. A L´Urgell s'ha de fer molta feina i entre tots (Agramunt, Bellpuig, Tàrrega, Anglesola, Vilagrassa, Castellserà, La Fuliola...). Ja n'hi ha prou de donar la culpa als altres... seguim l'exemple de La Noguera, Les Garrigues, La Segarra...

Estic segur que amb una bona gestió, treball i sacrifici vencerem l'ombra que ens ha perseguit durant tans anys i farem que la taca vermella s'extengui també per una comarca quasi irreductible. Per sort... No hi ha mal que 100 anys duri i tard o d'hora vindrà la calma.

A Tot això m'agradaria tenir un record sentit per la pèrdua d' una companya aquest cap de setmana, La Irene Laguna, militant de la JSC-Baix Llobregat ens ha deixat. Descansi en pau!

"Los Socialistas no mueren, sino que se siembran" (Pablo Iglesias. 1938)

Tinc varies preguntes per vostè...

Per un moment m'imagino posant la televisió visualitzant el programa "tengo una pregunta para usted", amb la particularitat que aquest cop la persona que es sotmet a les preguntes del respectable és l´alcalde d' Agramunt, Amadeu Padullés, representant de Convergència i Unió.

I tanta és la meva imaginació que a més, de sobte tinc el privilegi de poder formular-li tantes preguntes com em sembli sempre i quan respecti el minut de glòria que la televisió pública em concedeix.

Jo, amb un to cordial i de tu a tu li formulo una sèrie de preguntes, que podrem anomenar el decàleg municipal:

1- Per què després de parlar tan i tan en campanya de buscar el consens per la comarca natural de la Ribera del Sió, després d' any i escaig de legislatura el govern municipal no diu "ni ase ni bèstia al respecte"? I ni tan sols acudeix a les trobades d' entitats que anhelen aquesta distribució territorial?

2- A que estem esperant per a potenciar el polígon municipal i atreure les empreses per dinamitzar el poble?. Esperem que la crisi vagi a pitjor i llavors siguin els empresaris els que de manera "altruista" vulguin ubicar-se allí?

3- El POUM l´aprovarem aquesta legislatura o tan sols amb el decret d'alcaldia de tancament dels solars n'hi ha prou?. I s'informarà a la gent del poble de com estant els tràmits o ens n'haurem d'assabentar el dimecres a la pàgina de comarques dels diaris?

4- On està el tracte directe, proper i transparent amb les entitats agramuntines?. Algun dia es dignarà l'equip de govern a informar d'ajudes, subvencions d' altres Administracións públiques?

5- Per què la seva agenda està tan apretada que ni tan sols té temps per reunir-se amb la Junta Administrativa del municipi agregat de Montclar d´Urgell?. I de què parlen amb la regidora del seu equip de govern que està a dita Junta i que únicament està adscrita a aquesta tasca?

6- El lema que no es va cansar de llençar en campanya "al poble no tan política de partit i més política de poble" és paper mullat? O el fet que no s'arribés a reunir amb representants de la Diputació de Lleida per ordres de càrrecs orgànics del partit al que està afiliat ja s'incloia dins la seva fulla de ruta?

7- La Fira del Torró tan ha canviat en dos anys que ara la destaquen per damunt de tot?. I aquest any la Directora de la Fira s' aprendrà els horaris d'inauguració i clausura?

8- Com veu que un dels seus regidors durant la legislatura passada posés el crit al cel amb els sous de regidors de l'equip de govern i ara faci igual o pitjor?

9- Ja que està de moda recuperar impostos anacrònics com la plusvàlua, té intenció d'aplicar alguns usos feudals també?. O és que aquest any carnestoltes anirà de l'edat mitjana?.

10- Per què tot i governar en minoria menysté constantment els grups municipals de l´oposició i ni tan sols els demana la seva opinió en matèries que al maig de 2007 vostè mateix considerava assumptes de màxim consens?.

Bé, un cop formulades aquestes preguntes torno a la realitat i m'adono que l´Alcalde no m´ha respost als dubtes. Aquesta situació seria si més no "Kafkiana" si no fos perquè no és irreal. Aquestes preguntes i situacions s'han anat formulant als plens municipals de l´Ajuntament d'Agramunt sense que l´equip de Govern actual hagi aportant llum a les múltiples ombres que existeixen.

A dia d'avui ens trobem amb un Govern Municipal clarament superat pel dia a dia del poble, amb poca convicció en allò que fa i que no té en compte l´opinió de la resta de grups.

Encara queden 2 anys i mig de legislatura i molt temps per corregir les mancançes en la seva actuació però em sembla que el meu desitg de millora de les maneres d'actuar i de respecte cap als altres grups quedaran en no res... per sort sempre en quedarà mirar el programa de tv1 i esperar que algun dia el nostre alcalde vagi al programa. Llavors potser els Agramuntins i Agramuntines sortirem de dubtes de tot plegat...

Sopar Tertulia amb Manel Medrano

El passat divendres, uns quants membres de la Federació de les Comarques de Lleida de la JSC vam tenir el privilegi de sopar a Agramunt (Osti noi!, com escombro cap a casa) amb el Diputat Provincial, Manel Medrano.
Al Manel Medrano, vaig tenir el gust de conéixer-lo durant la passada campanya de les Generals tot repartint clavells a Tàrrega, Cervera i Guissona entre d' altres llocs.

Ja en un primer moment em va semblar una persona cordial, afable i molt propera. Un perfil una mica diferent del que m´imaginava d' un polític d´una institució d'elecció indirecta, com és la Diputació de Lleida.

Però alló més sorprenent d' ell, és el seu coneixement de la societat civil, economista i docent, amb uns valors que realment sí representen la formació política per la qual es presenta als comicis.

Tal i com ja es va dir durant el sopar, tot un exemple de la doctrina l´Administració al servei de les persones. Tot un pou de ciència que de ben segur aportarà el millor d'ell mateix per fer funcionar els engranatges de la Diputació de Lleida i l´Ajuntament de Tàrrega.

Amb ell i altres companys de la JSC, vam debatre sobre el funcionament de la Diputació i les seves àrees de govern i la situació de l´economia mundial. Tothom hi va dir la seva i va ser un debat enriquidor i profitós.


D'Aquesta manera amb una trobada a Agramunt és com la nostra organització fa palès l'aposta decidida pel territori i tot allò que comporta. És cert que encara queden moltes coses per fer, però cadascú amb el seu gra de sorra i el treball de formiga ajuda a que la Ribera del Sió i les terres urgellenques siguin comarques de progrés, motor dinamitzador de les contrades lleidatanes.


Agrair la presència de l´Albert Panabera, Joan Abel, Pep Amigó, Aranxeta, Anna Gaspar, Xavi Oriol, Jordina, Kleber, Albert Torra, Sergio Casanovas, Maria Sala, Silvieta, Mia Guardia i d' un que encara que no surti a la foto, sent els valors del socialisme com el que més, el meu tiet, Benjamin.


Tot un plaer haver estat amb vosaltres... socialistes de cor!


Salut i fins a la propera!

Força BAC, a per totes!

Aquest cap de setmana comença la competició en les categories territorials i de promoció del bàsquet lleidatà. I com no, un altre any el Bàsquet Agramunt ha inscrit els seus equips a la Representació Territorial de Lleida.

Aquest any disposem de 6 equips federats (sènior masculí-sènior Femení-Cadet Masculí-Infantil Masculí-Infantil Femení i Mini Masculí) que de ben segur

ens donaran grans alegries i bones estones de basquetbol.

Com cada any la Junta Directiva del BAC ha planificat la temporada i ha distribuït les diferents tasques a realitzar per part dels membres de la Junta i la designació d'un Director Tècnic i un Coordinador Esportiu.

La responsabilitat de definir l´estructura dels diferents equips i el seu sistema de joc ha recaigut en mon germà, Joan, que en poques paraules se´l podria definir com un "boig pel bàsquet", una persona que emana basquet pels quatre costats.

I la tasca de coordinar els equips en quan a la seva participació en competicions, serà responsabilitat meva. No amago que em fa molta il·lusió aquesta nova tasca que desenvoluparé durant aquesta temporada i que assumeixo plenament la responsabilitat que comporta. Convocar les reunions amb els pares dels diferents equips, organitzar i negociar amb el Patronat d'Esports les hores disponibles de pista d'entrenament o aprovar els canvis-ajornaments dels partits i traslladar-ho a la Federació seran una mica en resum allò que realitzaré durant aquesta temporada.

I això sense oblidar la tramitació de llicències Federatives, revisions mèdiques dels jugadors i les funcions pròpies de l´Equip al que estic adscrit (Sènior Masculí).

Presentació Sènior Masculí- Festa Major 2008

Molts cops la gent em pregunta perquè tantes coses: La resposta és senzilla, a part de què m'agrada molt, perquè crec que l'esport és una de les maneres de transmetre als més joves una sèrie de valors que no s'haurien de perdre mai. La solidaritat, el companyerisme, el respecte cap als altres i cap aquells que són diferents a tu i sobretot l´assumpció amb esportivitat de la victòria i la derrota són elements que t'ajuden a ser millor com a persona.

Però en fi... no vull fer un discurs sobre valors-ideologia. Això ho deixem per altres moments.

Esperem que el cap de setmana sigui prolífic en bon joc i si potser amb victòries per un club, el Bàsquet Agramunt, que poc a poc va progressant en el si de les entitats Agramuntines i que amb el seu gra de sorra contribueix a formar els vailets del país futur, que esperem sigui millor que el que ens ha tocat viure a nosaltres.

Força BAC i ens veiem a les pistes de joc!

Posa una rosa a la teva vida!

Aquest cap de setmana passat, diferents membres de les Agrupacions Locals del PSC de Lleida, La Seu d´Urgell, Bellcaire d´Urgell, Alfarràs, Alguaire i Agramunt varem assistir per primer cop a la tradicional Festa de la Rosa del PSC a Pineda de Gavà.

Tot i que ens vam haver de llevar d'hora, a les 07:00 h. em sonava el despertador, va valer la pena matinar per veure l'excel·lent ambient progressista que emanava del lloc de celebració.

I és que en trobades com aquestes és quan un s'adona de què realment els valors de la solidaritat, la germanor i l´altruisme són intrinsecs a la idea de socialisme. A tot això els companys de l´Agrupació de Cornellà de Llobregat amb l´Oscar Saldaña al capdavant ens van convidar a menjar les típiques migues, que per cert eren molt bones però amb poques en tenies prou.

I tot això amenitzat amb balls, coreografies i discursos dels liders polítics del Partit. Jordi Hereu, Carme Chacón i el president de la Generalitat, José Montilla ens varen fer cinc cèntims de com està la negociació pel sistema de finançament.

El president Montilla,tot un exemple de treball i perseverança, va exposar de manera brillant quina serà l´estrategia dels socialistes en la negociació. I aquesta es resumeix en poques paraules: obtenir el millor per Catalunya, però no de manera insolidaria sinó tenint present que únicament amb un sistema de finançament millor i per tant amb majors recursos, assolirem tirar endavant noves i millors polítiques socials per a la gent, que al fi i al cap és allò que el país necessita.

A Part de dinar i després dels emotius discursos, també varem tenir temps per fer territori (ai aquestos del Segrià Nord!) i planificar la propera Festa de la Rosa, que amb el temps i l' experiència millorarem entre tots.

I és que assolir 50 persones amb el poc temps que han disposat l´Arantxa i la Dolors per gestionar-ho ja és un èxit en si mateix i de ben segur que el bon sabor de boca que ens ha deixat aquesta trobada ens encoratjarà l´any vinent a tornar-hi per convertir-la en punt de referència inexcusable.

I és que ja ho diu la dita: Els catalans, de les pedres en traiem pans!. I que no ho dubti ningú que amb un govern socialista a Madrid i a Catalunya, assolirem allò que els catalans mereixem. Més recursos pels Ajuntaments, més ingressos pel Govern de Catalunya, més polítiques socials i en conclusió millor benestar. Som-hi companys, el millor encara està per arribar.

Inunda-Sió

Diuen la gent que s´hi enten, que les tempestes d'estiu són les pitjors perquè amb la calor que acostuma a fer i l´àrid que està el sol, per poca aigua que caigui sempre fa mal. Doncs bé, el diumenge passat a Agramunt van caure en poc més de dues hores la quantitat de 120 litres per metre quadrat.

Tal i com informa la web de la radio local del poble, els bombers municipals van haver de realitzar diverses sortides durant el dilluns al matí per tal d'ajudar a treure l'aigua acumulada als magatzems i parkins de la gent. També van haver de protegir alguns balcons que havien quedat força malmesos per l´aiguat i netejar un talús que havia quedat afectat per desprendiments a causa de la brusquedat de la tempesta.

L´Impacte de l´aigua va ser tan fort que el govern de la Generalitat va haver d'activar l´alerta INUNCAT degut a la crescuda del cabal del Riu Sió, que va quedar desbordat inundant la calçada de la carretera LV-3025, que discorre per tota la Ribera del Sió (Agramunt,Preixens, Pradell, Ventoses, Montgai...).

El tram que va patir més mal va ser l'ubicat entre els termes municipals de Preixens i Pradell, el qual va estar tallat a la circulació de vehicles durant una bona estona, i és que de ben segur es podia confondre la calçada amb la ciutat italiana de Venecia.

I a Preixens, no cal ni dir-ho... el consultari mèdic impracticable amb quatre pams d'aigua, el local del Jovent inundat i els actes lúdics de Festa Major suspesos.

De vegades el destí és d'allò més capritxós, durant molts dies es va parlar de l'escassedat d'aigua i de la sequera i un dia que plou, sense criteri i mesura, el Riu es desborda i el panorama de la Ribera del Sió s´aigualeix d´allò més. I és que ja ho diuen: Sol de forat, pluja aviat!.

Per sort, les zones que han quedat més afectades es podran veure compensades amb ajudes que la Diputació de Lleida, ja ha manifestat que estudiarà i aplicarà. Perquè el més important és paliar al màxim els efectes devastadors de les catastrofes metereològiques i transmetre als ciutadans que quan els faci falta, els dirigents de les Administracions Públiques allí estaran perquè es deuen a ells. Només així la gent percebrà que davant d'una acció hi ha una reacció... que busca el benestar de la majoria.

Esperem que aquest cap de setmana, que es celebren les Festes Majors d´Agramunt i de Montgai, la climatologia ens acompanyi i ens deixi gaudir al màxim de la festivitat municipal.

Força Gresca i Xerinola!

Temps de crisis... per als de sempre!

Des de principis d´any hi ha una paraula que planeja constantment sobre l'economia espanyola: crisi. La situació en la què es troba el país es pot definir de moltes maneres (desacceleració, sutrac, poc creixement, recessió, etc...) però el que és evident és que alguna està passant en el dia a dia qüotidià de la gent.

I un dels sectors que més ho nota, és el de la construcció. Durant més d'una dècada l'economia espanyola ha tingut el "totxo i el ciment" com a eix vertebrador del seu creixement però ara que el sector bancari es troba en clar retrocés i en crisi de valors, el sector dinamitzador s'està convertint en l'artífex de la caiguda econòmica.

Fins aquí, tot sembla normal. Les situacions delicades en l'economia són cícliques: uns anys de bonança i uns anys de crisi. El mercat económic ja ho té això. Però el que és sorprenent és copsar com aquestes situacions sempre afecten al mateix grup de persones, com si l'atzar sempre volgués que el mateix col·lectiu estigués en la corda fluixa.

Alguns podreu pensar que com pot ser que es parli de crisi quan als diaris cada dia es veu com l'entitat bancaria X o la multinacional Y han multiplicat els seus beneficis o ampliat la seva xarxa d'oficines. Doncs aquí és on volia anar a parar: algunes empreses utilitzen el pretext de la crisi per acomiadar a baix cost part del seu personal o deslocalitzar a altres païssos, en principi amb menor costos, la seva producció.

I encara n´hi ha que lluny d'apaivagar la situació fan de Grouxo Marx a crit de "más madera" i afirmen que les situacions econòmiques complicades serveixen per desfer-se del greix.

Greix?. És curiòs però aquells que han arribat a cotes empresarials altes han estat gràcies a aquest greix que ara rebutjen com si fos la cosa pitjor del món.

Aquells que ara poden anar amb Mercedes-Audi i abans ho havien de fer amb un utilitari o a peu ha estat en part gràcies al principal actiu de qualsevol empresa: el capital humà, sigui nacional o estranger.

Sembla com si amb la paraula crisi es vulgués fer taula rasa de tot i allò que fins fa poc era meravellòs ara no servís per a res.

I el més sorprenent és que n'hi ha que sembla que els agrada que la cosa no vagi bé. I quan un govern intenta resoldre la situació aprovant una sèrie de mesures econòmiques critiquen la seva inacció. Què és el que pretenen?. Volen que el govern pagui els excessos dels seus amics PPromotors, o que es torni a fer una reforma laboral decretada il·legal pels tribunals? o perquè no privatitzar altres serveis públics per donar la direcció dels ents a amics d'escoles elitistes?.

En fi, que quan la cosa no acaba d'anar com la majoria voldria, els més desprotegits són els que es resenteixen més de la situació. Inmigrants, joves amb contractes precaris i els més aprop de la jubilació són els que tenen més dificultats per tirar endavant i són aquells que al final perceben en la seva propia carn el menyspreu de l'empresari, l' amargor de la devallada de la producció i el sentiment de pertanyença a un col·lectiu colpejat una i una altra vegada per la desventura de l´economia.

I jo em pregunto: Quan sortirà a la premsa que els membres d' un Consell Directiu s´han reduït el sou per a fer front a la crisi, o quan les inspeccions de Treball sancionaran totes les conductes irregulars. Perquè si no l'autotutela salvatge s'apodera dels sectors i llavors sempre ens quedarà l'opció d'acudir a pensament més neo-conservadors, menys flexibles amb les jornades de treball i més retrogrades en les retallades dels drets socials dels treballadors. Coi!, una mica com la política dels 8 anys de govern d´Aznar... molt totxo i poca beca, molt ciment i salari mínim indigne, molta obra civil i poc dret social, molta construcció i poca política social... En resum perjudicar als de sempre i política elitista per ajudar als seus acolits.

Però bé de sectarisme, corrupció urbanística, condemnes a mitjans de comunicació per tractament imparcials de vagues generals i inexistència de polítiques de joventut ja en parlarem un altre dia... per avui aquí ho deixo.

Salut i que la força ens acompanyi!

Política Territorial Coherent

Les comarques de Lleida s'han despertat avui amb una nova infraestructura, com a mínim una via més segura, digna i transitable 100%. Es tracta de la carretera LV-3025, tram que discorre des d'Agramunt fins a la Sentiu de Sió.

L´Alcalde de Montgai en funcions, Joan Abel Solé, en la roda de premsa

Segurament molts pensareu, que no n´hi ha per tant però us ben asseguro com a usuari diari d'aquesta via, que qualsevol actuació de remodelació quedava petita per com estava la carretera abans d´iniciar-se l' obra. De fet, us confesaré un secret: tornant de Balaguer quan estava en la via intentava agafar algun sutrac dels múltiples que hi havia per veure si així arribava al poble de seguida (jejeje!).

En fi, bromes a part una actuació de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat molt necessaria per al territori lleidatà.
La inauguració de l' obra ha anat a càrrec del conseller de la Generalitat, Joaquim Nadal, que entre d' altres coses ha fet repàs a les actuacions que s´han portat a terme:


1- Reforçament del ferm en els 20,5 km de la carretera, que s'inicia prop del municipi de La Sentiu de Sió i acaba al terme municipal d'Agramunt.
2- La rectificació del revolt existent abans d'arribar a Montgai, la qual cosa posarà fre al gran index de sinistralitat del tram remodelat.
3- Construcció d'un pas subterrani per a vianants a Montgai. Aquest pas té una longitud de 17,5 metres i una amplada de 3 metres adaptat per al pas de vehicles especials (ambulancia, bombers, policia).
4- Millora del drenatge al llarg de la carretera
5- Renovació de la senyalització horitzontal-vertical i col·locació de barreres de seguretat adaptades a la normativa europea.


A més el Conseller en un acte de transparència i de constatació de què realment s'aten a les necessitats del territori, s'ha compromès a que en el periode d'un any estarien acabades les diferents interseccions fins a arribar al terme d'Agramunt.


La veritat és que després de sentir el discurs del Conseller es fa encara més palès el fet que durant més de dues dècades han existit unes mancances en infraestructures i el seu manteniment que els diferents governs de Ciu no han sabut o no han volgut resoldre. No fos cas que algun alcalde dels seus es queixés i això els repercutís negativament en els comicis. Perquè per a qui no ho sabia aquesta via fins fa poc era competència de la Diputació de Lleida, però suposo que amb la competència en abstracte ja en tenien prou, ni obres ni manteniment... En fi, que la gent no casolana,espanyolista o sucursalista de Madrid (segons alguns) som els que al final afrontem les problemàtiques estructurals del País i treballem per a què el territori tingui les mateixes oportunitats que les àrees metropolitanes.




foto de familia dels representants PSC a l'acte

Com diu la dita castellana: unos tienen fama y otros cardan la lana

Salut i bones vacances a tothom!

No diguis treball, transparència i humiltat. Diguis Jordina Freixanet!

Després de molt temps sense escriure al blog (massa per les moltes coses que han anat passant), aquest cap de setmana s´ha produït un esdeveniment que es fa digne de trencar la sequera bloggera.
Alguns pensareu que és la celebració del Onze Congrés del PSC (que també, una experiència inoblidable), uns altres el conveni signat entre PSC i JSC per assolir la doble militància, d´altres la barbacoa als Jardins de l´hotel Juan Carlos I (amb bany inclòs, punyeteros!) però per damunt de tot el que més m´agradaria destacar és l´entrada de la companya Jordina Freixanet a l´Executiva Nacional del PSC.

A la Jordina no la descubrirem ara, ja fa bastants anys que deixa constancia del seu treball, el seu saber fer i sobretot el companyerisme amb els altres. Coincideixo plenament amb l´Oriyugui que és una persona que s´alegra més pels èxits dels altres que no pas dels seus mateixos... cosa que fa que encara fa més palès el seu treball altruista i sobretot el seu socialisme de cor. Una persona que creu, viu i fa viure el socialisme com un valor en si mateix i sobretot com una manera d´entendre la vida.

Moltes han estat les experiències que com a militant de la JSC i del PSC he pogut viure al seu costat, pero us ben asseguro que aquest cap de setmana m´he sentit com un privilegiat al veure com una persona honesta, transparent i senzilla pujava cap a l´escenari de l´executiva a ocupar un lloc que de ben segur ocuparà amb la màxima dignitat deixant el llistó de les comarques lleidatanes ben amunt durant els propers 4 anys.
De ben segur que juntament amb el Quim i l´Àngel assolirem que la veu del territori lleidatà es faci encara més present en el si del partit.


Enhorabona Jor! i no canvïis mai


No esperis salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de les teves venes
la que triomfant et salvarà
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa
el ferro és fill del nostre braç.

Totum Revolutum: Barrets i mosquits

Una vegada transcorreguda la campanya electoral i amb la tranquil·litat i satisfacció de la feina feta i els resultats obtinguts, és el moment d´esbarjo i descans que el cos necessita, carregar les piles per després de Pasqua, que encara queda molt per fer, molt camí a recórrer.

En aquests dies em van explicar un enigma, és a dir, una situació en la qual has d´utilitzar l´enginy per treure´n l´aigua clara i després de donar-li moltes voltes el vaig resoldre. I em va fer tanta gracia que aquí us el deixo... aviam quants valents/valentes s´atreveixen a llençar-se a la piscina (i sense flotador, eh!)

En un regne en crisis, el rei Magnanimus preten eliminar als seus tres savis-consellers. Però com no sap com fer-ho els proposa un joc que si són capaços de resoldre els perdonarà la vida.

El rei col·loca els tres savis en fila india.- "Disposo de 5 barrets, 3 blancs i 2 negres. Us col·locaré a cada un de vosaltres un d´aquests barrets a dalt del cap, de manera que sereu capaços de veure el barret que porta el que està enfront vostre però no el vostre (de manera que l´últim savi de la fila veu els altres dos, el segon savi veu el primer i el primer no veu cap dels altres savis).

El joc consisteix a endevinar l´abans possible el color del barret que porteu sobre i justificar com ho haveu encertat. Podeu dir que no ho sabeu però si un dels tres s´equivoca, morireu els tres!!- diu el rei.

Llavors el rei va col·locar a cada un dels tres els barret blancs i va guardar els dos negres.

Va començar a preguntar a l´últim de la fila que no va respondre res, va continuar preguntant al segon que tampoc va respondre i quan era el torn del primer, aquest va respondre -"Majestat, el meu barret és blanc!" Perquè?

No val a dir Porque no te callas!


I com sense alegria no hi ha vida, aquí també va un acudit:

- Això que es troben 2 mosquits (en Pep i en Sisco), i en Sisco veient en Pep molt constipat li pregunta com és que està així.

I en Pep li respon que ahir es va despertar al bigoti d´un motorista i que amb l´aire que passava ha agafat una pulmonia.

En Sisco, mosquit expert en recuperar-se de refredats li dóna un gran consell: "El que has de fer Pep, és buscar un lloc calentó, no sé, ves a un cinema i mira que tal".

En Pep, mosquit obedient, se´n va a un cinema a la sessió de les 22:30 h. i veu una noia solitaria a segona fila. Li entra per sota el vestit i va a descansar al seu entrecuix. Quina gran nit passaré, pensa en Pep. Aquí calentet i demà totalment recuperat.

A l´endemà es tornen a trobar en Pep i en Sisco, estant en Pep encara més cascat. Quan en Sisco li pregunta que on s´ha ficat, li explica en Pep que va anar al cinema, va veure una noia, li va entrar per sota el vestit, es va quedar adormit al seu entrecuix... i a l´endemà al matí es va despertar un altre cop al bigoti del motorista!!

GracieZ a TotZ, l´esforZ ha valgut la pena

Després de la resaca electoral del diumenge i la gran victòria dels socialistes en els comicis Generals he dedicit tornar escriure al meu blog, després de 15 dies atapeïts d´actes, xerrades, dinars i sopars, alegries, tristeses i altres sabors.

En primer lloc dedicar la victòria al company Isaias Carrasco, membre del PSE, assessinat per uns covards el divendres anterior a les eleccions. Isaias treballava com a vigilant en un peatge i era un home de bé pare de dues noies.
El dolor ens ha colpejat a tota la familia socialista i és per això que en el seu honor i de totes les víctimes de qualsevol violència terrorista li dedico humilment aquestes linees.

També aprofitant que ja han transcorregut les 48 hores de rigor des de les eleccions m´agradaria fer una sèrie de reflexions:

1- La candidatura del PSC a Catalunya ha obtingut prop d´un milió i mig de vots, el que suposa 25 dels 47 escons en joc a les nostres contrades. Som conscients que la bipolarització de la campanya ens ha ajudat a treure aquest resultat, el segon millor de la història des de la majoria absoluta de Felipe l´any 1982.

Ara bé, alguna cosa haurem hagut de fer bé perquè tanta gent ens doni la seva confiança. Alguns diran que el vot útil ha contribuït en gran mesura, però el que sí està clar és que el mite del català emprenyat s´ha volatilitzat (I que no s´enfadi en Cuní). Els ciutadans de Catalunya saben escollir molt bé entre la crispació o les ganes de tirar endavant les propostes, entre un partit polític que manipula i atia l´odi entre els diferents pobles o un altre que pretén unir i aprofundir encara més en l´estat del benestar.

2- El PSOE a nivell estatal ha obtingut la xifra de 11.064.524 vots, el que suposa el major nombre de vots mai registrat des de les primeres eleccions generals democràtiques.
Això suposa entre d´altres coses que Zapatero serà el president més votat de tota la història del nostre país i aquells que durant quatre anys es van dedicar a recordar la situació de dolor del 11-M per justificar la seva derrota, hauran de reconèixer que els agradi o no el nostre President està més que legitimat per tirar endavant reformes socials per avençar en drets civils i assolir al màxim una societat on l´igualtat d´oportunitats sigui una realitat consolidada.

3- A nivell de Lleida, el PSC ha consolidat el seu segon diputat amb uns excel·lents resultats. Aquesta legislatura Tere Cunillera i Fèlix Larrosa seran els encarregats de defensar les nostres contrades pel costat progressista.

També els acompanyaran Conxita Tarruella, de CiU i José Ignacio Llorens, del PP. Pel que fa a l´escó popular només dir que l´han assolit perquè ERC ha perdut 23.000 vots respecte l´any 2004, que ha fet que la seva pèrdua de gairebé 3000 els fos suficient per assolir l´acta de diputat.

4-Els companys de la JSC hem assolit molt bons resultats als nostres municipis: Victòria socialista a Agramunt, Alfarràs, Butsènit de Sió, Montgai,Torrefarrera,Alguaire,Balaguer, Lleida, gran resultat a Bellpuig, Borges Blanques, Aitona... en fi el resultat d´una molt bona tasca de tots i totes.

Això demostra que malgrat alguns ens vulguin desprestigiar acusant-nos de fer videos difamatoris, comptem amb el suport majoritari de la gent per intentar canviar el món, fer-lo més just i solidari.

I que no es preocupi el Sr.Llorenç que no ho anirem a celebrar a la Subdelegació del Govern, sinó al contrari... gestionarem l´èxit amb humiltat, senzillesa, treball, esforç i sacrifici.

En conclusió, han estat unes eleccions que ens han demostrat que en política no val tot per arribar a la presidència del Govern, que quatre anys de crispació passen factura electoral i que la capacitat de diàleg i resolució dels conflictes està per damunt de la confrontació, el boicot i la tensió permanent.

Per tot això acabo amb un GRÀCIES, CATALUNYA OPTIMISTA!

pd: Per cert, suposo que per haver encertat la porra algun premi em caurà no?, jejeje!

Els joves volem govern de progrés, Zapatero President!

- Per un govern de progrés que continuï ajudant als joves a emancipar-se

- Per un govern de progrés que assoleixi la plena ocupació i lluiti contra la precarietat laboral i la xacra social de la sinistralitat

- Per un govern de progrés que continui fomentant les polítiques d´igualtat de génere situant en situació d´equitat home i dona

- Per un govern de progrés que defensi els més necessitats rebutjant el despotisme i l´elitisme en la societat

- Per un govern de progrés que tingui com a prioritat les polítiques socials i avançar encara més en l´estat del benestar

- Per un govern de progrés que ens ajudi a desenvolupar l´Estatut d´Autonomia i reconegui la pluralitat dels diferents pobles d´Espanya

- Per un govern de progrés que continui situant Espanya com a referent de la legalitat internacional, la pau i la justicia

EL PROPER 9 DE MARÇ, ZAPATERO PRESIDENT!

Permeteu-me dedicar aquest post, a tots aquells que entenen el socialisme com una manera de concebre el món, com una forma d´ajudar als altres i com un instrument per fer el món més just, igual i humanitari. Va per tots vosaltres companys i companyes!

I sobretot No et quedis a casa!

Us presento el video que la JSC hem preparat per aquesta campanya electoral. És un video en el que es posa de manifest el costat més fosc de la dreta, del PP de Rajoy, Aznar, Acebes, Zaplana, Aguirre i tots aquells que durant quatre anys han basat la seva oposició en el no continu, en la crispació i l´atac ferotge a un govern i a Catalunya.



El 9 de març hem de mobilitzar-nos i votar socialista perquè és l´única via per frenar la beligerancia del sector més radical de la dreta i per avançar tots junts cap a un millor estat del benestar. Moltes han estat les reformes socials durant aquesta legislatura i no ens mereixem que s´aturin ni es retallin els drets socials assolits.

Per això és necessari quatre anys més de govern socialista, una legislatura més pel company Zapatero que ha estat desqualificat pel nucli dur del PP precisament per defensar Catalunya.
En hi juguem molt i no val a badar... recordeu que si no hi vas, ells tornen!

Si vols conèixer els candidats/candidates i les propostes dels joves socialistes de les Comarques de Lleida visita la web http://www.noetquedisacasa.org/ i expressa les teves inquietuts, problemàtiques o dubtes sobre allò que t´afecta en el dia a dia. Només serem capaços de resoldre les teves inquietuts si ets part activa en el dia a dia quotidià.

Hi ha moltes raons per a ser optimista, escoltar la teva opinió és una d´elles!

A Montgai-Butsènit... joves i SOCIALISTES!

Permeteu-me que faci un petit break respecte la campanya electoral (falten només 2 dies per començar dos setmanes de xerrades,trobades,actes, territori i feina, molta feina) per tal de presentar-vos una gent, uns companys de lluita, uns amics que es mereixen ben bé que els hi dediqui aquest post.

En remontem a primers d´abril quan per casualitats de la vida o per confusions acceptables les nostres vides es van creuar en una petita taula de bar. Llavors ni un ni l´altre erem regidors però compartiem projecte per la Ribera del Sió i el sentit de pertanyença a un col·lectiu que té ganes de canviar el món per millorar tot allò que no acaba de ser com tots voldriem.

A partir d´aquí, tot va anar seguint el seu curs natural. En Joan Abel Solé em va presentar els seus companys de llista. Aquest vailet, de només 21 anys, tenia clar que els socialistes havien d´estar representats a l´Ajuntament de Montgai-Butsènit per d´aquesta manera treballar pel poble i no deixar-lo pancir.

Fruït d´aquestes ganes de tirar endavant un projecte de transparència, compromís i proximitat amb la gent es va el·laborar un programa electoral amb la voluntat de satisfer el màxim les necessitats reals del municipi. I així va ser que el 27 de maig es presentaven a les urnes tres llistes per primer cop a Montgai-Butsènit amb l´expectació de comptar amb la llista més jove de tota la provincia de Lleida. Per cert, tal va ser la il·lusió que es va crear que ni el propi president Montilla, va voler perdre´s l´oportunitat de coneixer-los "in situ".

I ves per on, que de vegades la vida et depara sorpreses, que en menys de dos hores d´un diumenge electoral es confirmava que el Grup Municipal Socialista estaria format per dos membres... que a més resultaven essencials per formar govern!.

El segon d´ells era en Josep Amigó, persona a la qual ja coneixia... com a mínim de veure´l pel passadís de l´Institut d´Agramunt (Ribera del Sió, com no!).

En Josep és una d´aquelles persones que et sorpren. A primer cop d´ull pot semblar un xic passiu i timid però si el coneixes de veritat t´adones que de passiu en té ben poc. Un currante que ho dona tot pel seu poble i compromés com cap amb les sigles que porta amb orgull.

També els acompanyen en aquesta dura tasca de govern (no a l´Ajuntament, sí en quan a tenir contacte amb grups generadors d´opinió) la Teresita Pelegrí i la Sandra Verni. Ambdues han demostrat amb escreix la seva validesa i el seu tarannà conciliador i de saber escoltar les diferents opinions de la gent.

Així s´enten facilment que en poc temps al govern, moltes hagin estat les seves iniciatives: des de la potabilitzadora de Montgai a l´activació de la celebració dels Reis a Butsènit o la moció de la Planta de Compostatge (per cert, essent l´únic grup que es va preocupar per les matèries perilloses) o el treball de conciliació de la necessitat de creixement del municipi amb la situació real del POUM del poble.

Aquest és només un llistat breu del seu treball i dedicació pel municipi, d´unes expectatives que s´estan consolidant dia a dia i que a base de constancia i sacrifici tindran els seus fruits en un futur no gaire llunyà. De fet que en Joan Abel també estigui al Consell Comarcal de la Noguera no és casualitat, s´ho ha guanyat a pols!.

Amb aquests joves amb tantes ganes de fer coses, el futur del poble està assegurat perquè ja ho deia el nostre eslogan electoral de les municipals: Noves idees-Nova Gent.

Llarga vida per Montgai i Butsènit!

STOP a aquesta Dreta!

Aquests dies hem assistit perplexes a les declaracions del que havia estat ministre franquista, Manuel Fraga, demanant al PP que torni a les seves posicions més centristes, que deixi d´estar situat a l´extrema dreta.

No deixa de ser curiós que una persona que parla del régim franquista sense penedir-se absolutament de res i que segurament guarda el banyador amb el qual es va banyar a Palomares com si fos l´acte de llibertat pública que més l´honra, es postuli sobre l´espiral extremista del seu Partit.

Tal i com em va recordar el company de la JSC, Javier Naya, seria com si en Capello es queixés de què el seu equip juga massa defensiu o com si en Tortell Poltrona no li agradés un sketch per ser massa graciós.

Això el que posa de manifest, és qui mana realment al PP, qui són aquells que porten les regnes de les seves propostes polítiques i quin són els autors materials de quatre anys d´atacs ferotges a Catalunya i a les institucions catalanes. Personatges com Aznar, Acebes, Zaplana, Arenas i Aguirre entre d´altres són els vertaders primers espases de la formació hiper-conservadora.

Perquè al cap i a la fi, el que queda de la brunete mediàtica és el més important. Qui no recorda frases com "L´Estatut de Catalunya està tutelat per ETA" ,"L´Estatut és com el Pla Ibarretxe però sense pistoles" o "Els catalans són uns insolidaris, tot ho volen per ells".
Perquè esclar aquests quan han governat "han donat un clar exemple" de transparència i saber fer: Encara és hora que demanin perdó per la manipulació de l´11-M, que donin explicacions del Prestige, del Yak-42 o de la condemna a TVE pel tracte parcial a la vaga general de 2002 (per cert, condemna que com a televisió pública paguem entre tots). Un conjunt d´actuacions, un cúmul de despropòsits en matéria de treball (amb el famós decretazo), en materia económica (visca la privatització deu pensar en Pizarro) o en el desenvolupament territorial (el transvassament de l´Ebre, els múltiples recursos contra lleis catalanes entre d´altres) els fan clarament incapaços de merèixer un altre cop la confiança per governar.

De sempre s´ha dit que segones parts mai són bones i encara més quan el seu candidat a president del govern quan se li va preguntar per la major catàstrofe ecológica a Galicia va tenir la gallardia (això no ve de Gallardón, per suposat) de dir: "Són pequeños hilillos de plastilina que se solidifican en la superficie".

Així doncs, per evitar que torni al govern el sector més ranci, més radical i beligerant del PP, hem de mobilitzar-nos i acudir en massa a les urnes per dir tots a una ... STOP a aquesta Dreta!

Amb Z de Zapatero... i amb T de Tere Cunillera!

Encara no fa un mes, el PSC de les Comarques de Lleida va aprovar la llista electoral pel congrés i el senat de cara a les eleccions generals del 9 de març.

Després d´un procés assembleari a les diferents agrupacions es va aprovar per Consell de Federació amb la ratificació posterior de la Comissió de Llistes les persones que intentaran que el projecte progressista del company Zapatero arribi al màxim de gent possible. Moltes han estat les accions de govern, moltes les iniciatives del govern del PSOE i moltes les esperançes dipositades per molts ciutadans que han vist ampliades les seves llibertats públiques i millorats els seus drets socials.

A les comarques de Lleida, els socialistes hem aprovat una llista potent, ambiciosa, paritaria, proporcional amb el territori i sobretot amb ganes de contribuir a fer una Lleida, una Catalunya, una Espanya encara més justa i humanitaria.

I com no podia ser d´una altra manera, tots aquests valors es posen de manifest en la cap de Llista al Congrés, Tere Cunillera. Una persona que si li preguntessin com es defineix, estic segur que diria :osti tu!, que vols que et diga? ni tan sols cap home em pot fer callar. Una dona honesta, compromesa amb el territori i la seva gent i que no ha estalviat cap esforç durant aquests quatre anys per contribuir al progrés de les nostres contrades. Quan li ha tocat "posar-se el vestit" de negociació amb embaixades i consulats, ho ha fet... Quan li ha tocat contribuir a multiplicar els carrils dels tunels al Pirineu, ho ha fet i quan li ha tocat defensar la gestió i el saber fer de ministres... per suposat que ho ha fet. No s´ha amagat i ha donat la talla sempre que ha calgut.

Ara bé, el millor d´ella alguns encara no ho saben, la seva proximitat amb la gent, les seves amistats al congrés, la seva complicitat amb el projecte socialista i la seva voluntat de pacte permanent la fan un referent dins i fora de l´hemicicle. Espero i desitjo que els propers quatre anys la tieta (almenys alguns així li diuen, jejeje!) pugui continuar desenvolupant la seva tasca acompanyada del company Felix Larrosa... voldria dir que hem tret un molt bon resultat, que continuem avançant cap a l´Espanya Plural i social!

La Pre-Campanya va fent xup, xup!

Ja fa més d´un més que ens trobem en plena pre-campanya, i les diferents formacions polítiques van desgranant poc a poc les seves propostes de cara a les eleccions generals del 9 de març. En poc temps s´han produït moltes coses: l´entrada de la Conferència Episcopal en campanya orientant clarament el seu vot cap a formacions conservadores, la defenestració d´en Gallardón a Madrid, la proposta d´en Rajoy de contracte d´integració als ciutadans inmigrants o l´exageració del PP en quan a la desacceleració econòmica.

Tot plegat un joc de despropòsits del sector més extremista, més ranci de la dreta espanyola actual.

En canvi els socialistes ens hem dedicat a presentar una sèrie de mesures tendents a fer avançar encara més el país en l´àmbit dels drets socials i la igualtat d´oportunitats. La Ministra d´Habitatge i Cap de Llista per Barcelona, Carme Chacón, ha presentat recentment els 10 compromisos del PSC amb la ciutadania, 10 mesures per avançar encara més cap a l´estat del Benestar:

1-Continuar donant prioritat a la creació d'ocupació, i preveure la creació de 350.000 nous llocs de treball en els propers quatre anys.

2-Seguir Treballant per augmentar el salari mínim fins als 800 euros mensuals.

3-Augmentar 200 Euros les pensions mínimes, essent aquesta una necessitat urgent per a un sector de la població que havia estat força desprotegit fins l´any 2004.

4- Proposar augmentar el permís de paternitat de dues a quatre setmanes.

5- Aprovar una Llei d´Igualtat de Tracte i contra la Discriminació amb l´objectiu que els delictes que tinguin motivacions racistes, xenòfobes o homòfobes tinguin una regulació més adequada i no quedi cap espai de discriminació entre individus.

6- Proposar que 30.000 joves catalans tinguin accés a una beca-salari per a estudiar la FP o el Batxillerat.

7-Elevar la construcció d´habitatge protegit en més de 50.000 habitatges a Catalunya durant tota la legislatura, el que significa triplicar l´esforç en habitatge socials sobre la inversió que va fer el govern del PP l´any 2003.

8- Desplegar el nostre Estatut amb tota la seva potència al servei dels catalans

9- El Govern d´Espanya i la Generalitat de Catalunya acordaran un nou sistema de finançament que ens garanteixi la capacitat d´assolir els nostres reptes de futur.

10- Arribar al 0,7% de la Renda Nacional Bàsica en ajuda al desenvolupament.

No fas pas gaire, la propia Carme Chacón va estar a les terres lleidatanes per signar un acord amb l´Ajuntament de Lleida en quan a l´habitatge jove. És d´admirar com una dona, que en poc serà mare d´un pollito, es passeja pel territori per tal d´exposar el projecte progressista del company Zapatero.No perdis la teva il·lusió per canviar el món i continua igual de treballadora per tal de garantir els drets dels joves!.

Benvinguts al meu Blog personal!

Primer que tot deixeu-me que us doni la benvinguda en aquest espai personal que pretén ser un diari de les meves vivències, inquietuds i experiències respecte fets que ens afecten com a ciutadans del món i que poden tenir repercussió en en el dia a dia de les nostres vides.

Sempre m´he considerat una persona marcadament progressista i

 d´esquerres, amb un interés per assolir un estat del benestar òptim per a tots i totes És per això que l´Any 2003 vaig decidir afiliar-me a les Joventuts Socialistes de Catalunya amb l´objectiu d´ajudar a tirar endavant en la mesura del possible projectes progressistes tendents a assolir l´anhelada justicia social.

Al llarg de la meva militància una cosa sí he descobert: la pregunta no és que esperes que la gent t´ofereixi sinó en quina mesura els pot oferir tu el poc que tens.

Moltes han estat les meves vivències, tranquils que ja tindrem temps d´anar-ho comentant. El que sí us vull transmetre és el motiu del perquè he decidit acceptar amb la màxima il·lusió la possibilitat que em van oferir els meus companys d´anar a les llistes al congrés per Lleida en representació del PSC.

Des de la recuperació de la democràcia molts han estat els avenços de la nostra societat (règim de pensions, seguretat social, l´ensenyament públic, beques per als estudiats, etc...). Els últims quatre anys l´Estat Espanyol ha avançat en diverses vessants. S´han reconegut més llibertats públiques (matrimoni homosexual) i un major progrés de la societat (llei d´igualtat, lluita contra la xacra social de la violència de génere, llei de dependència, etc...). 

També s´ha dignificat la imatge externa del nostre pais (retirada de les tropes d´irak, Aliança de civilitzacions) i s´ha avançat en l´autogovern dels diferents pobles que configuren l´estat (reforma d´una gran part dels estatuts d´Autonomia, encara que a alguns els hi pesi).

I sobretot s´ha apostat decididament pels joves: per fi un govern ha endegat la renda bàsica d´emancipació, que permetrà que els joves ens poguem emancipar a un edat raonable. També s´ha augmentat el salari mínim interprofessional aproximant-lo als nivells dels altres païssos europeus.

Ara bé, encara queda molt per fer, molt camí a recórrer i sense la presència del socialisme al govern central serà molt dificil tirar-ho endavant. Espero que el 9 de març no fem cap pas enrera i continuem endavant en el procés de fer una societat més justa, digna i tolerant.

Gràcies a tots per llegir aquesta declaració d´intencions

Trobada amb Josep Borrell (Eurodiputat a Brusel·les)