Primer que tot deixeu-me que us doni la benvinguda en aquest espai personal que pretén ser un diari de les meves vivències, inquietuds i experiències respecte fets que ens afecten com a ciutadans del món i que poden tenir repercussió en en el dia a dia de les nostres vides.
Sempre m´he considerat una persona marcadament progressista i
d´esquerres, amb un interés per assolir un estat del benestar òptim per a tots i totes És per això que l´Any 2003 vaig decidir afiliar-me a les Joventuts Socialistes de Catalunya amb l´objectiu d´ajudar a tirar endavant en la mesura del possible projectes progressistes tendents a assolir l´anhelada justicia social.
Al llarg de la meva militància una cosa sí he descobert: la pregunta no és que esperes que la gent t´ofereixi sinó en quina mesura els pot oferir tu el poc que tens.
Moltes han estat les meves vivències, tranquils que ja tindrem temps d´anar-ho comentant. El que sí us vull transmetre és el motiu del perquè he decidit acceptar amb la màxima il·lusió la possibilitat que em van oferir els meus companys d´anar a les llistes al congrés per Lleida en representació del PSC.
Des de la recuperació de la democràcia molts han estat els avenços de la nostra societat (règim de pensions, seguretat social, l´ensenyament públic, beques per als estudiats, etc...). Els últims quatre anys l´Estat Espanyol ha avançat en diverses vessants. S´han reconegut més llibertats públiques (matrimoni homosexual) i un major progrés de la societat (llei d´igualtat, lluita contra la xacra social de la violència de génere, llei de dependència, etc...).
També s´ha dignificat la imatge externa del nostre pais (retirada de les tropes d´irak, Aliança de civilitzacions) i s´ha avançat en l´autogovern dels diferents pobles que configuren l´estat (reforma d´una gran part dels estatuts d´Autonomia, encara que a alguns els hi pesi).
I sobretot s´ha apostat decididament pels joves: per fi un govern ha endegat la renda bàsica d´emancipació, que permetrà que els joves ens poguem emancipar a un edat raonable. També s´ha augmentat el salari mínim interprofessional aproximant-lo als nivells dels altres païssos europeus.
Ara bé, encara queda molt per fer, molt camí a recórrer i sense la presència del socialisme al govern central serà molt dificil tirar-ho endavant. Espero que el 9 de març no fem cap pas enrera i continuem endavant en el procés de fer una societat més justa, digna i tolerant.
Gràcies a tots per llegir aquesta declaració d´intencions
