I el proper president dels EEUU serà negret!

De vegades les pel·lícules es fan famoses per frases célebres o dites que amb el temps guanyen tot el seu sentit. Situacions que en si mateixes són curioses però que amb el pas dels anys i la confirmació dels fets es tornen en profètiques.

Doncs bé, aquest misteriòs inici del post es refereix a la pel·lícula "Regreso al Futuro II" del director Robert Zemeckis.

En aquest film, Marty Mc Fly fa un viatge al futur per salvar al seu fill de la mala vida que porta i que suposadament el conduirà a un final trist. En una de les escenes, entra en un bar del futur i presència una discussió sobre política americana. I de sobte quan ell diu que el president del lloc on procedeix és Ronald Reagan, llavors actor de Westerns de sèrie B, un dels seus interlocutors li respon "Sí home, i el proper president dels EEUU serà negret!".

Doncs sí, el canvi ha arribat a Estats Units, i Barack Obama es convertirà en el 44è president americà.

Obama ha sabut capitalitzar la idea de canvi de model de societat, de relacions amb els ciutadans i d'esperança d'un nou ordre internacional amb unes relacions més cordials i lleials amb els altres païssos. Mai un "yes ,we can" s'havia aixecat amb tanta força per fer un crit de llibertat, per trencar les cadenes de l'administració Bush i per esmicolar les ambicions dels retrograds hiper-conservadors, que només quan han vist que l'economia s'enfonsava han posat el crit al cel per a què l'estat intervingui en ella fent fonedís el seu típic "laissez faire, laissez passer".

Ara bé, Barack Obama no es trobarà pas amb un panorama de flors i violes, al contrari, l'economia americana sota mínims, conflictes internacionals oberts amb flagrants violacions de drets humans i la sensació de què el capitalisme concebut com a lluita salvatge per la búsqueda del benefici empresarial i menyspreu constant de la classe mitja ha tocat fons.

Ara serà el moment de fer palès allò que Obama ha expressat durant aquest llarg any i mig de campanya, que les noves generacions es tornin a interessar per la política, que els més desafavorits confiïn en l'administració i les seves propostes, i que el conjunt de la societat cregui en el seu discurs d´unió i el faci propi per tirar endavant una societat sense discriminació per motius de sexe,raça, religió i opinió. En fi, un país on tothom es senti valorat i ningú exclòs.

Per la resta del món, i en particular per Espanya, la influència que tindrà el canvi a partir d´ara en la política exterior dels Estats Units, serà molt considerable. Un canvi d'escenari total, que donarà pas a polítiques multilaterals i consens internacional, i en el qual Espanya podrà ser considerat un veritable aliat i amic. Sense defugir de la crítica constructiva en aquelles decisions que es considerin desencertades però amb un tarannà conciliador i de tú a tú.

El millor de tot plegat és que l´ètapa d'imperialisme, de menyspreu a la comunitat internacional i de descrèdit davant la opinió mundial ha passat a millor vida amb la sortida de l'administració Bush. Potser Guantamo no desapareixerà, potser per desgràcia els Estats Units continuaran a l´Irak però el sentiment de què una persona propera, identificada amb les diferents sensibilitats i dialogant amb la gent serà un dels personatges més transcendents a nivell mundial, no ens ho prendrà ningú. I això sumat a que en Bush ja estarà fent les maletes per sortir de la Casa Blanca fan una combinació que no té preu. Ja ho diuen: "Per a la resta Mastercard".

I aquest cap de setmana tots a fer l'exercici d'imaginar Europa vermella, "In red" en l'Escola de Formació José Brocal. T'Hi apuntes també?.

Salut i Justicia social!