A Montgai-Butsènit... joves i SOCIALISTES!

Permeteu-me que faci un petit break respecte la campanya electoral (falten només 2 dies per començar dos setmanes de xerrades,trobades,actes, territori i feina, molta feina) per tal de presentar-vos una gent, uns companys de lluita, uns amics que es mereixen ben bé que els hi dediqui aquest post.

En remontem a primers d´abril quan per casualitats de la vida o per confusions acceptables les nostres vides es van creuar en una petita taula de bar. Llavors ni un ni l´altre erem regidors però compartiem projecte per la Ribera del Sió i el sentit de pertanyença a un col·lectiu que té ganes de canviar el món per millorar tot allò que no acaba de ser com tots voldriem.

A partir d´aquí, tot va anar seguint el seu curs natural. En Joan Abel Solé em va presentar els seus companys de llista. Aquest vailet, de només 21 anys, tenia clar que els socialistes havien d´estar representats a l´Ajuntament de Montgai-Butsènit per d´aquesta manera treballar pel poble i no deixar-lo pancir.

Fruït d´aquestes ganes de tirar endavant un projecte de transparència, compromís i proximitat amb la gent es va el·laborar un programa electoral amb la voluntat de satisfer el màxim les necessitats reals del municipi. I així va ser que el 27 de maig es presentaven a les urnes tres llistes per primer cop a Montgai-Butsènit amb l´expectació de comptar amb la llista més jove de tota la provincia de Lleida. Per cert, tal va ser la il·lusió que es va crear que ni el propi president Montilla, va voler perdre´s l´oportunitat de coneixer-los "in situ".

I ves per on, que de vegades la vida et depara sorpreses, que en menys de dos hores d´un diumenge electoral es confirmava que el Grup Municipal Socialista estaria format per dos membres... que a més resultaven essencials per formar govern!.

El segon d´ells era en Josep Amigó, persona a la qual ja coneixia... com a mínim de veure´l pel passadís de l´Institut d´Agramunt (Ribera del Sió, com no!).

En Josep és una d´aquelles persones que et sorpren. A primer cop d´ull pot semblar un xic passiu i timid però si el coneixes de veritat t´adones que de passiu en té ben poc. Un currante que ho dona tot pel seu poble i compromés com cap amb les sigles que porta amb orgull.

També els acompanyen en aquesta dura tasca de govern (no a l´Ajuntament, sí en quan a tenir contacte amb grups generadors d´opinió) la Teresita Pelegrí i la Sandra Verni. Ambdues han demostrat amb escreix la seva validesa i el seu tarannà conciliador i de saber escoltar les diferents opinions de la gent.

Així s´enten facilment que en poc temps al govern, moltes hagin estat les seves iniciatives: des de la potabilitzadora de Montgai a l´activació de la celebració dels Reis a Butsènit o la moció de la Planta de Compostatge (per cert, essent l´únic grup que es va preocupar per les matèries perilloses) o el treball de conciliació de la necessitat de creixement del municipi amb la situació real del POUM del poble.

Aquest és només un llistat breu del seu treball i dedicació pel municipi, d´unes expectatives que s´estan consolidant dia a dia i que a base de constancia i sacrifici tindran els seus fruits en un futur no gaire llunyà. De fet que en Joan Abel també estigui al Consell Comarcal de la Noguera no és casualitat, s´ho ha guanyat a pols!.

Amb aquests joves amb tantes ganes de fer coses, el futur del poble està assegurat perquè ja ho deia el nostre eslogan electoral de les municipals: Noves idees-Nova Gent.

Llarga vida per Montgai i Butsènit!