El Congrés de la il·lusió... i els Joves!

Aquest cap de setmana passat, el PSC de les Comarques de Lleida va celebrar el seu VIIè Congrés a l'edifici Transfronterer de la Universitat de Lleida. Lluny de l'ambient de falsa crispació que es podia desprendre d'alguns diaris locals, va ser un congrés tranquil i on tothom va poder expressar la seva opinió de com havia anat la legislatura de treball de l´Executiva de Federació.

A diferencia de l'any 2004 la lluita de poder va quedar en un segon pla i el to de les intervencions va ser d'allò més constructiu. L´Informe de Gestió va quedar aprovat per quasibé unanimitat (una única abstenció) i en Quim Llena va revalidar la Primera Secretaria per tercer cop.

El més destacat al meu entendre és l'aire fresc que s'ha instaurat en el si de l'executiva i en els diferents òrgans del partit, en els quals es combina experiència amb joventut, càrrecs electes i càrrecs orgànics amb ganes de treballar per a què la nostra ideologia, d' esquerres, progressista, ecologista, catalanista, europeista, feminista, solidaria, de pau, emprenedora i demócrata, arribi al màxim de persones possible, perquè al cap i a la fi és el que creiem que necessita el país.

La JSC Comarques de Lleida hem revalidat el nostre compromís amb el partit i alhora hem fet sentit la nostra veu i participació.

A l´Executiva de Federació tindrem els següents companys:

- Arantxa Calvera, estarà adscrita a l' àrea de Finances.

- Jordina Freixanet serà la coordinadora de l'Acció electoral.

- Kleber Esteve, aportarà el seu saber fer en acció rural i medi ambient.

- Oriol Yuguero, continuarà a l'àrea de Formació i també formarà part del Consell Nacional

A més la Maria Guàrdia i jo mateix estarem a la Comissió de Revisora de Comptes, intentant donar fer d'allò que s'ingressa i allò que es gasta (money,money!).

Estic segur que tots plegats ho farem molt bé i que continuarem treballant com aquests últims temps amb transparència, humiltat i senzillesa escoltant a tothom i tenint present la veu i opinió de tots (territori i món urbà).

Ara bé, si es pogués destacar alguna connotació negativa del congrés, sens dubte seria la gestió que s'ha portat a terme a la Comarca de l´Urgell. Dir això no és cap atac a ningú, sols és una manera d'assenyalar les coses pel seu nom i intentar paliar les mancançes que s'han produït. Al igual que l'amic i company, Albert Torra, penso que ens hem de posar les piles tots plegats per tirar-ho endavant, i deixar-nos de personalismes i egocentrismes. A L´Urgell s'ha de fer molta feina i entre tots (Agramunt, Bellpuig, Tàrrega, Anglesola, Vilagrassa, Castellserà, La Fuliola...). Ja n'hi ha prou de donar la culpa als altres... seguim l'exemple de La Noguera, Les Garrigues, La Segarra...

Estic segur que amb una bona gestió, treball i sacrifici vencerem l'ombra que ens ha perseguit durant tans anys i farem que la taca vermella s'extengui també per una comarca quasi irreductible. Per sort... No hi ha mal que 100 anys duri i tard o d'hora vindrà la calma.

A Tot això m'agradaria tenir un record sentit per la pèrdua d' una companya aquest cap de setmana, La Irene Laguna, militant de la JSC-Baix Llobregat ens ha deixat. Descansi en pau!

"Los Socialistas no mueren, sino que se siembran" (Pablo Iglesias. 1938)

Tinc varies preguntes per vostè...

Per un moment m'imagino posant la televisió visualitzant el programa "tengo una pregunta para usted", amb la particularitat que aquest cop la persona que es sotmet a les preguntes del respectable és l´alcalde d' Agramunt, Amadeu Padullés, representant de Convergència i Unió.

I tanta és la meva imaginació que a més, de sobte tinc el privilegi de poder formular-li tantes preguntes com em sembli sempre i quan respecti el minut de glòria que la televisió pública em concedeix.

Jo, amb un to cordial i de tu a tu li formulo una sèrie de preguntes, que podrem anomenar el decàleg municipal:

1- Per què després de parlar tan i tan en campanya de buscar el consens per la comarca natural de la Ribera del Sió, després d' any i escaig de legislatura el govern municipal no diu "ni ase ni bèstia al respecte"? I ni tan sols acudeix a les trobades d' entitats que anhelen aquesta distribució territorial?

2- A que estem esperant per a potenciar el polígon municipal i atreure les empreses per dinamitzar el poble?. Esperem que la crisi vagi a pitjor i llavors siguin els empresaris els que de manera "altruista" vulguin ubicar-se allí?

3- El POUM l´aprovarem aquesta legislatura o tan sols amb el decret d'alcaldia de tancament dels solars n'hi ha prou?. I s'informarà a la gent del poble de com estant els tràmits o ens n'haurem d'assabentar el dimecres a la pàgina de comarques dels diaris?

4- On està el tracte directe, proper i transparent amb les entitats agramuntines?. Algun dia es dignarà l'equip de govern a informar d'ajudes, subvencions d' altres Administracións públiques?

5- Per què la seva agenda està tan apretada que ni tan sols té temps per reunir-se amb la Junta Administrativa del municipi agregat de Montclar d´Urgell?. I de què parlen amb la regidora del seu equip de govern que està a dita Junta i que únicament està adscrita a aquesta tasca?

6- El lema que no es va cansar de llençar en campanya "al poble no tan política de partit i més política de poble" és paper mullat? O el fet que no s'arribés a reunir amb representants de la Diputació de Lleida per ordres de càrrecs orgànics del partit al que està afiliat ja s'incloia dins la seva fulla de ruta?

7- La Fira del Torró tan ha canviat en dos anys que ara la destaquen per damunt de tot?. I aquest any la Directora de la Fira s' aprendrà els horaris d'inauguració i clausura?

8- Com veu que un dels seus regidors durant la legislatura passada posés el crit al cel amb els sous de regidors de l'equip de govern i ara faci igual o pitjor?

9- Ja que està de moda recuperar impostos anacrònics com la plusvàlua, té intenció d'aplicar alguns usos feudals també?. O és que aquest any carnestoltes anirà de l'edat mitjana?.

10- Per què tot i governar en minoria menysté constantment els grups municipals de l´oposició i ni tan sols els demana la seva opinió en matèries que al maig de 2007 vostè mateix considerava assumptes de màxim consens?.

Bé, un cop formulades aquestes preguntes torno a la realitat i m'adono que l´Alcalde no m´ha respost als dubtes. Aquesta situació seria si més no "Kafkiana" si no fos perquè no és irreal. Aquestes preguntes i situacions s'han anat formulant als plens municipals de l´Ajuntament d'Agramunt sense que l´equip de Govern actual hagi aportant llum a les múltiples ombres que existeixen.

A dia d'avui ens trobem amb un Govern Municipal clarament superat pel dia a dia del poble, amb poca convicció en allò que fa i que no té en compte l´opinió de la resta de grups.

Encara queden 2 anys i mig de legislatura i molt temps per corregir les mancançes en la seva actuació però em sembla que el meu desitg de millora de les maneres d'actuar i de respecte cap als altres grups quedaran en no res... per sort sempre en quedarà mirar el programa de tv1 i esperar que algun dia el nostre alcalde vagi al programa. Llavors potser els Agramuntins i Agramuntines sortirem de dubtes de tot plegat...

Sopar Tertulia amb Manel Medrano

El passat divendres, uns quants membres de la Federació de les Comarques de Lleida de la JSC vam tenir el privilegi de sopar a Agramunt (Osti noi!, com escombro cap a casa) amb el Diputat Provincial, Manel Medrano.
Al Manel Medrano, vaig tenir el gust de conéixer-lo durant la passada campanya de les Generals tot repartint clavells a Tàrrega, Cervera i Guissona entre d' altres llocs.

Ja en un primer moment em va semblar una persona cordial, afable i molt propera. Un perfil una mica diferent del que m´imaginava d' un polític d´una institució d'elecció indirecta, com és la Diputació de Lleida.

Però alló més sorprenent d' ell, és el seu coneixement de la societat civil, economista i docent, amb uns valors que realment sí representen la formació política per la qual es presenta als comicis.

Tal i com ja es va dir durant el sopar, tot un exemple de la doctrina l´Administració al servei de les persones. Tot un pou de ciència que de ben segur aportarà el millor d'ell mateix per fer funcionar els engranatges de la Diputació de Lleida i l´Ajuntament de Tàrrega.

Amb ell i altres companys de la JSC, vam debatre sobre el funcionament de la Diputació i les seves àrees de govern i la situació de l´economia mundial. Tothom hi va dir la seva i va ser un debat enriquidor i profitós.


D'Aquesta manera amb una trobada a Agramunt és com la nostra organització fa palès l'aposta decidida pel territori i tot allò que comporta. És cert que encara queden moltes coses per fer, però cadascú amb el seu gra de sorra i el treball de formiga ajuda a que la Ribera del Sió i les terres urgellenques siguin comarques de progrés, motor dinamitzador de les contrades lleidatanes.


Agrair la presència de l´Albert Panabera, Joan Abel, Pep Amigó, Aranxeta, Anna Gaspar, Xavi Oriol, Jordina, Kleber, Albert Torra, Sergio Casanovas, Maria Sala, Silvieta, Mia Guardia i d' un que encara que no surti a la foto, sent els valors del socialisme com el que més, el meu tiet, Benjamin.


Tot un plaer haver estat amb vosaltres... socialistes de cor!


Salut i fins a la propera!

Força BAC, a per totes!

Aquest cap de setmana comença la competició en les categories territorials i de promoció del bàsquet lleidatà. I com no, un altre any el Bàsquet Agramunt ha inscrit els seus equips a la Representació Territorial de Lleida.

Aquest any disposem de 6 equips federats (sènior masculí-sènior Femení-Cadet Masculí-Infantil Masculí-Infantil Femení i Mini Masculí) que de ben segur

ens donaran grans alegries i bones estones de basquetbol.

Com cada any la Junta Directiva del BAC ha planificat la temporada i ha distribuït les diferents tasques a realitzar per part dels membres de la Junta i la designació d'un Director Tècnic i un Coordinador Esportiu.

La responsabilitat de definir l´estructura dels diferents equips i el seu sistema de joc ha recaigut en mon germà, Joan, que en poques paraules se´l podria definir com un "boig pel bàsquet", una persona que emana basquet pels quatre costats.

I la tasca de coordinar els equips en quan a la seva participació en competicions, serà responsabilitat meva. No amago que em fa molta il·lusió aquesta nova tasca que desenvoluparé durant aquesta temporada i que assumeixo plenament la responsabilitat que comporta. Convocar les reunions amb els pares dels diferents equips, organitzar i negociar amb el Patronat d'Esports les hores disponibles de pista d'entrenament o aprovar els canvis-ajornaments dels partits i traslladar-ho a la Federació seran una mica en resum allò que realitzaré durant aquesta temporada.

I això sense oblidar la tramitació de llicències Federatives, revisions mèdiques dels jugadors i les funcions pròpies de l´Equip al que estic adscrit (Sènior Masculí).

Presentació Sènior Masculí- Festa Major 2008

Molts cops la gent em pregunta perquè tantes coses: La resposta és senzilla, a part de què m'agrada molt, perquè crec que l'esport és una de les maneres de transmetre als més joves una sèrie de valors que no s'haurien de perdre mai. La solidaritat, el companyerisme, el respecte cap als altres i cap aquells que són diferents a tu i sobretot l´assumpció amb esportivitat de la victòria i la derrota són elements que t'ajuden a ser millor com a persona.

Però en fi... no vull fer un discurs sobre valors-ideologia. Això ho deixem per altres moments.

Esperem que el cap de setmana sigui prolífic en bon joc i si potser amb victòries per un club, el Bàsquet Agramunt, que poc a poc va progressant en el si de les entitats Agramuntines i que amb el seu gra de sorra contribueix a formar els vailets del país futur, que esperem sigui millor que el que ens ha tocat viure a nosaltres.

Força BAC i ens veiem a les pistes de joc!

Posa una rosa a la teva vida!

Aquest cap de setmana passat, diferents membres de les Agrupacions Locals del PSC de Lleida, La Seu d´Urgell, Bellcaire d´Urgell, Alfarràs, Alguaire i Agramunt varem assistir per primer cop a la tradicional Festa de la Rosa del PSC a Pineda de Gavà.

Tot i que ens vam haver de llevar d'hora, a les 07:00 h. em sonava el despertador, va valer la pena matinar per veure l'excel·lent ambient progressista que emanava del lloc de celebració.

I és que en trobades com aquestes és quan un s'adona de què realment els valors de la solidaritat, la germanor i l´altruisme són intrinsecs a la idea de socialisme. A tot això els companys de l´Agrupació de Cornellà de Llobregat amb l´Oscar Saldaña al capdavant ens van convidar a menjar les típiques migues, que per cert eren molt bones però amb poques en tenies prou.

I tot això amenitzat amb balls, coreografies i discursos dels liders polítics del Partit. Jordi Hereu, Carme Chacón i el president de la Generalitat, José Montilla ens varen fer cinc cèntims de com està la negociació pel sistema de finançament.

El president Montilla,tot un exemple de treball i perseverança, va exposar de manera brillant quina serà l´estrategia dels socialistes en la negociació. I aquesta es resumeix en poques paraules: obtenir el millor per Catalunya, però no de manera insolidaria sinó tenint present que únicament amb un sistema de finançament millor i per tant amb majors recursos, assolirem tirar endavant noves i millors polítiques socials per a la gent, que al fi i al cap és allò que el país necessita.

A Part de dinar i després dels emotius discursos, també varem tenir temps per fer territori (ai aquestos del Segrià Nord!) i planificar la propera Festa de la Rosa, que amb el temps i l' experiència millorarem entre tots.

I és que assolir 50 persones amb el poc temps que han disposat l´Arantxa i la Dolors per gestionar-ho ja és un èxit en si mateix i de ben segur que el bon sabor de boca que ens ha deixat aquesta trobada ens encoratjarà l´any vinent a tornar-hi per convertir-la en punt de referència inexcusable.

I és que ja ho diu la dita: Els catalans, de les pedres en traiem pans!. I que no ho dubti ningú que amb un govern socialista a Madrid i a Catalunya, assolirem allò que els catalans mereixem. Més recursos pels Ajuntaments, més ingressos pel Govern de Catalunya, més polítiques socials i en conclusió millor benestar. Som-hi companys, el millor encara està per arribar.

Inunda-Sió

Diuen la gent que s´hi enten, que les tempestes d'estiu són les pitjors perquè amb la calor que acostuma a fer i l´àrid que està el sol, per poca aigua que caigui sempre fa mal. Doncs bé, el diumenge passat a Agramunt van caure en poc més de dues hores la quantitat de 120 litres per metre quadrat.

Tal i com informa la web de la radio local del poble, els bombers municipals van haver de realitzar diverses sortides durant el dilluns al matí per tal d'ajudar a treure l'aigua acumulada als magatzems i parkins de la gent. També van haver de protegir alguns balcons que havien quedat força malmesos per l´aiguat i netejar un talús que havia quedat afectat per desprendiments a causa de la brusquedat de la tempesta.

L´Impacte de l´aigua va ser tan fort que el govern de la Generalitat va haver d'activar l´alerta INUNCAT degut a la crescuda del cabal del Riu Sió, que va quedar desbordat inundant la calçada de la carretera LV-3025, que discorre per tota la Ribera del Sió (Agramunt,Preixens, Pradell, Ventoses, Montgai...).

El tram que va patir més mal va ser l'ubicat entre els termes municipals de Preixens i Pradell, el qual va estar tallat a la circulació de vehicles durant una bona estona, i és que de ben segur es podia confondre la calçada amb la ciutat italiana de Venecia.

I a Preixens, no cal ni dir-ho... el consultari mèdic impracticable amb quatre pams d'aigua, el local del Jovent inundat i els actes lúdics de Festa Major suspesos.

De vegades el destí és d'allò més capritxós, durant molts dies es va parlar de l'escassedat d'aigua i de la sequera i un dia que plou, sense criteri i mesura, el Riu es desborda i el panorama de la Ribera del Sió s´aigualeix d´allò més. I és que ja ho diuen: Sol de forat, pluja aviat!.

Per sort, les zones que han quedat més afectades es podran veure compensades amb ajudes que la Diputació de Lleida, ja ha manifestat que estudiarà i aplicarà. Perquè el més important és paliar al màxim els efectes devastadors de les catastrofes metereològiques i transmetre als ciutadans que quan els faci falta, els dirigents de les Administracions Públiques allí estaran perquè es deuen a ells. Només així la gent percebrà que davant d'una acció hi ha una reacció... que busca el benestar de la majoria.

Esperem que aquest cap de setmana, que es celebren les Festes Majors d´Agramunt i de Montgai, la climatologia ens acompanyi i ens deixi gaudir al màxim de la festivitat municipal.

Força Gresca i Xerinola!

Temps de crisis... per als de sempre!

Des de principis d´any hi ha una paraula que planeja constantment sobre l'economia espanyola: crisi. La situació en la què es troba el país es pot definir de moltes maneres (desacceleració, sutrac, poc creixement, recessió, etc...) però el que és evident és que alguna està passant en el dia a dia qüotidià de la gent.

I un dels sectors que més ho nota, és el de la construcció. Durant més d'una dècada l'economia espanyola ha tingut el "totxo i el ciment" com a eix vertebrador del seu creixement però ara que el sector bancari es troba en clar retrocés i en crisi de valors, el sector dinamitzador s'està convertint en l'artífex de la caiguda econòmica.

Fins aquí, tot sembla normal. Les situacions delicades en l'economia són cícliques: uns anys de bonança i uns anys de crisi. El mercat económic ja ho té això. Però el que és sorprenent és copsar com aquestes situacions sempre afecten al mateix grup de persones, com si l'atzar sempre volgués que el mateix col·lectiu estigués en la corda fluixa.

Alguns podreu pensar que com pot ser que es parli de crisi quan als diaris cada dia es veu com l'entitat bancaria X o la multinacional Y han multiplicat els seus beneficis o ampliat la seva xarxa d'oficines. Doncs aquí és on volia anar a parar: algunes empreses utilitzen el pretext de la crisi per acomiadar a baix cost part del seu personal o deslocalitzar a altres païssos, en principi amb menor costos, la seva producció.

I encara n´hi ha que lluny d'apaivagar la situació fan de Grouxo Marx a crit de "más madera" i afirmen que les situacions econòmiques complicades serveixen per desfer-se del greix.

Greix?. És curiòs però aquells que han arribat a cotes empresarials altes han estat gràcies a aquest greix que ara rebutjen com si fos la cosa pitjor del món.

Aquells que ara poden anar amb Mercedes-Audi i abans ho havien de fer amb un utilitari o a peu ha estat en part gràcies al principal actiu de qualsevol empresa: el capital humà, sigui nacional o estranger.

Sembla com si amb la paraula crisi es vulgués fer taula rasa de tot i allò que fins fa poc era meravellòs ara no servís per a res.

I el més sorprenent és que n'hi ha que sembla que els agrada que la cosa no vagi bé. I quan un govern intenta resoldre la situació aprovant una sèrie de mesures econòmiques critiquen la seva inacció. Què és el que pretenen?. Volen que el govern pagui els excessos dels seus amics PPromotors, o que es torni a fer una reforma laboral decretada il·legal pels tribunals? o perquè no privatitzar altres serveis públics per donar la direcció dels ents a amics d'escoles elitistes?.

En fi, que quan la cosa no acaba d'anar com la majoria voldria, els més desprotegits són els que es resenteixen més de la situació. Inmigrants, joves amb contractes precaris i els més aprop de la jubilació són els que tenen més dificultats per tirar endavant i són aquells que al final perceben en la seva propia carn el menyspreu de l'empresari, l' amargor de la devallada de la producció i el sentiment de pertanyença a un col·lectiu colpejat una i una altra vegada per la desventura de l´economia.

I jo em pregunto: Quan sortirà a la premsa que els membres d' un Consell Directiu s´han reduït el sou per a fer front a la crisi, o quan les inspeccions de Treball sancionaran totes les conductes irregulars. Perquè si no l'autotutela salvatge s'apodera dels sectors i llavors sempre ens quedarà l'opció d'acudir a pensament més neo-conservadors, menys flexibles amb les jornades de treball i més retrogrades en les retallades dels drets socials dels treballadors. Coi!, una mica com la política dels 8 anys de govern d´Aznar... molt totxo i poca beca, molt ciment i salari mínim indigne, molta obra civil i poc dret social, molta construcció i poca política social... En resum perjudicar als de sempre i política elitista per ajudar als seus acolits.

Però bé de sectarisme, corrupció urbanística, condemnes a mitjans de comunicació per tractament imparcials de vagues generals i inexistència de polítiques de joventut ja en parlarem un altre dia... per avui aquí ho deixo.

Salut i que la força ens acompanyi!