No diguis treball, transparència i humiltat. Diguis Jordina Freixanet!

Després de molt temps sense escriure al blog (massa per les moltes coses que han anat passant), aquest cap de setmana s´ha produït un esdeveniment que es fa digne de trencar la sequera bloggera.
Alguns pensareu que és la celebració del Onze Congrés del PSC (que també, una experiència inoblidable), uns altres el conveni signat entre PSC i JSC per assolir la doble militància, d´altres la barbacoa als Jardins de l´hotel Juan Carlos I (amb bany inclòs, punyeteros!) però per damunt de tot el que més m´agradaria destacar és l´entrada de la companya Jordina Freixanet a l´Executiva Nacional del PSC.

A la Jordina no la descubrirem ara, ja fa bastants anys que deixa constancia del seu treball, el seu saber fer i sobretot el companyerisme amb els altres. Coincideixo plenament amb l´Oriyugui que és una persona que s´alegra més pels èxits dels altres que no pas dels seus mateixos... cosa que fa que encara fa més palès el seu treball altruista i sobretot el seu socialisme de cor. Una persona que creu, viu i fa viure el socialisme com un valor en si mateix i sobretot com una manera d´entendre la vida.

Moltes han estat les experiències que com a militant de la JSC i del PSC he pogut viure al seu costat, pero us ben asseguro que aquest cap de setmana m´he sentit com un privilegiat al veure com una persona honesta, transparent i senzilla pujava cap a l´escenari de l´executiva a ocupar un lloc que de ben segur ocuparà amb la màxima dignitat deixant el llistó de les comarques lleidatanes ben amunt durant els propers 4 anys.
De ben segur que juntament amb el Quim i l´Àngel assolirem que la veu del territori lleidatà es faci encara més present en el si del partit.


Enhorabona Jor! i no canvïis mai


No esperis salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de les teves venes
la que triomfant et salvarà
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa
el ferro és fill del nostre braç.

Totum Revolutum: Barrets i mosquits

Una vegada transcorreguda la campanya electoral i amb la tranquil·litat i satisfacció de la feina feta i els resultats obtinguts, és el moment d´esbarjo i descans que el cos necessita, carregar les piles per després de Pasqua, que encara queda molt per fer, molt camí a recórrer.

En aquests dies em van explicar un enigma, és a dir, una situació en la qual has d´utilitzar l´enginy per treure´n l´aigua clara i després de donar-li moltes voltes el vaig resoldre. I em va fer tanta gracia que aquí us el deixo... aviam quants valents/valentes s´atreveixen a llençar-se a la piscina (i sense flotador, eh!)

En un regne en crisis, el rei Magnanimus preten eliminar als seus tres savis-consellers. Però com no sap com fer-ho els proposa un joc que si són capaços de resoldre els perdonarà la vida.

El rei col·loca els tres savis en fila india.- "Disposo de 5 barrets, 3 blancs i 2 negres. Us col·locaré a cada un de vosaltres un d´aquests barrets a dalt del cap, de manera que sereu capaços de veure el barret que porta el que està enfront vostre però no el vostre (de manera que l´últim savi de la fila veu els altres dos, el segon savi veu el primer i el primer no veu cap dels altres savis).

El joc consisteix a endevinar l´abans possible el color del barret que porteu sobre i justificar com ho haveu encertat. Podeu dir que no ho sabeu però si un dels tres s´equivoca, morireu els tres!!- diu el rei.

Llavors el rei va col·locar a cada un dels tres els barret blancs i va guardar els dos negres.

Va començar a preguntar a l´últim de la fila que no va respondre res, va continuar preguntant al segon que tampoc va respondre i quan era el torn del primer, aquest va respondre -"Majestat, el meu barret és blanc!" Perquè?

No val a dir Porque no te callas!


I com sense alegria no hi ha vida, aquí també va un acudit:

- Això que es troben 2 mosquits (en Pep i en Sisco), i en Sisco veient en Pep molt constipat li pregunta com és que està així.

I en Pep li respon que ahir es va despertar al bigoti d´un motorista i que amb l´aire que passava ha agafat una pulmonia.

En Sisco, mosquit expert en recuperar-se de refredats li dóna un gran consell: "El que has de fer Pep, és buscar un lloc calentó, no sé, ves a un cinema i mira que tal".

En Pep, mosquit obedient, se´n va a un cinema a la sessió de les 22:30 h. i veu una noia solitaria a segona fila. Li entra per sota el vestit i va a descansar al seu entrecuix. Quina gran nit passaré, pensa en Pep. Aquí calentet i demà totalment recuperat.

A l´endemà es tornen a trobar en Pep i en Sisco, estant en Pep encara més cascat. Quan en Sisco li pregunta que on s´ha ficat, li explica en Pep que va anar al cinema, va veure una noia, li va entrar per sota el vestit, es va quedar adormit al seu entrecuix... i a l´endemà al matí es va despertar un altre cop al bigoti del motorista!!

GracieZ a TotZ, l´esforZ ha valgut la pena

Després de la resaca electoral del diumenge i la gran victòria dels socialistes en els comicis Generals he dedicit tornar escriure al meu blog, després de 15 dies atapeïts d´actes, xerrades, dinars i sopars, alegries, tristeses i altres sabors.

En primer lloc dedicar la victòria al company Isaias Carrasco, membre del PSE, assessinat per uns covards el divendres anterior a les eleccions. Isaias treballava com a vigilant en un peatge i era un home de bé pare de dues noies.
El dolor ens ha colpejat a tota la familia socialista i és per això que en el seu honor i de totes les víctimes de qualsevol violència terrorista li dedico humilment aquestes linees.

També aprofitant que ja han transcorregut les 48 hores de rigor des de les eleccions m´agradaria fer una sèrie de reflexions:

1- La candidatura del PSC a Catalunya ha obtingut prop d´un milió i mig de vots, el que suposa 25 dels 47 escons en joc a les nostres contrades. Som conscients que la bipolarització de la campanya ens ha ajudat a treure aquest resultat, el segon millor de la història des de la majoria absoluta de Felipe l´any 1982.

Ara bé, alguna cosa haurem hagut de fer bé perquè tanta gent ens doni la seva confiança. Alguns diran que el vot útil ha contribuït en gran mesura, però el que sí està clar és que el mite del català emprenyat s´ha volatilitzat (I que no s´enfadi en Cuní). Els ciutadans de Catalunya saben escollir molt bé entre la crispació o les ganes de tirar endavant les propostes, entre un partit polític que manipula i atia l´odi entre els diferents pobles o un altre que pretén unir i aprofundir encara més en l´estat del benestar.

2- El PSOE a nivell estatal ha obtingut la xifra de 11.064.524 vots, el que suposa el major nombre de vots mai registrat des de les primeres eleccions generals democràtiques.
Això suposa entre d´altres coses que Zapatero serà el president més votat de tota la història del nostre país i aquells que durant quatre anys es van dedicar a recordar la situació de dolor del 11-M per justificar la seva derrota, hauran de reconèixer que els agradi o no el nostre President està més que legitimat per tirar endavant reformes socials per avençar en drets civils i assolir al màxim una societat on l´igualtat d´oportunitats sigui una realitat consolidada.

3- A nivell de Lleida, el PSC ha consolidat el seu segon diputat amb uns excel·lents resultats. Aquesta legislatura Tere Cunillera i Fèlix Larrosa seran els encarregats de defensar les nostres contrades pel costat progressista.

També els acompanyaran Conxita Tarruella, de CiU i José Ignacio Llorens, del PP. Pel que fa a l´escó popular només dir que l´han assolit perquè ERC ha perdut 23.000 vots respecte l´any 2004, que ha fet que la seva pèrdua de gairebé 3000 els fos suficient per assolir l´acta de diputat.

4-Els companys de la JSC hem assolit molt bons resultats als nostres municipis: Victòria socialista a Agramunt, Alfarràs, Butsènit de Sió, Montgai,Torrefarrera,Alguaire,Balaguer, Lleida, gran resultat a Bellpuig, Borges Blanques, Aitona... en fi el resultat d´una molt bona tasca de tots i totes.

Això demostra que malgrat alguns ens vulguin desprestigiar acusant-nos de fer videos difamatoris, comptem amb el suport majoritari de la gent per intentar canviar el món, fer-lo més just i solidari.

I que no es preocupi el Sr.Llorenç que no ho anirem a celebrar a la Subdelegació del Govern, sinó al contrari... gestionarem l´èxit amb humiltat, senzillesa, treball, esforç i sacrifici.

En conclusió, han estat unes eleccions que ens han demostrat que en política no val tot per arribar a la presidència del Govern, que quatre anys de crispació passen factura electoral i que la capacitat de diàleg i resolució dels conflictes està per damunt de la confrontació, el boicot i la tensió permanent.

Per tot això acabo amb un GRÀCIES, CATALUNYA OPTIMISTA!

pd: Per cert, suposo que per haver encertat la porra algun premi em caurà no?, jejeje!

Els joves volem govern de progrés, Zapatero President!

- Per un govern de progrés que continuï ajudant als joves a emancipar-se

- Per un govern de progrés que assoleixi la plena ocupació i lluiti contra la precarietat laboral i la xacra social de la sinistralitat

- Per un govern de progrés que continui fomentant les polítiques d´igualtat de génere situant en situació d´equitat home i dona

- Per un govern de progrés que defensi els més necessitats rebutjant el despotisme i l´elitisme en la societat

- Per un govern de progrés que tingui com a prioritat les polítiques socials i avançar encara més en l´estat del benestar

- Per un govern de progrés que ens ajudi a desenvolupar l´Estatut d´Autonomia i reconegui la pluralitat dels diferents pobles d´Espanya

- Per un govern de progrés que continui situant Espanya com a referent de la legalitat internacional, la pau i la justicia

EL PROPER 9 DE MARÇ, ZAPATERO PRESIDENT!

Permeteu-me dedicar aquest post, a tots aquells que entenen el socialisme com una manera de concebre el món, com una forma d´ajudar als altres i com un instrument per fer el món més just, igual i humanitari. Va per tots vosaltres companys i companyes!

I sobretot No et quedis a casa!

Us presento el video que la JSC hem preparat per aquesta campanya electoral. És un video en el que es posa de manifest el costat més fosc de la dreta, del PP de Rajoy, Aznar, Acebes, Zaplana, Aguirre i tots aquells que durant quatre anys han basat la seva oposició en el no continu, en la crispació i l´atac ferotge a un govern i a Catalunya.



El 9 de març hem de mobilitzar-nos i votar socialista perquè és l´única via per frenar la beligerancia del sector més radical de la dreta i per avançar tots junts cap a un millor estat del benestar. Moltes han estat les reformes socials durant aquesta legislatura i no ens mereixem que s´aturin ni es retallin els drets socials assolits.

Per això és necessari quatre anys més de govern socialista, una legislatura més pel company Zapatero que ha estat desqualificat pel nucli dur del PP precisament per defensar Catalunya.
En hi juguem molt i no val a badar... recordeu que si no hi vas, ells tornen!

Si vols conèixer els candidats/candidates i les propostes dels joves socialistes de les Comarques de Lleida visita la web http://www.noetquedisacasa.org/ i expressa les teves inquietuts, problemàtiques o dubtes sobre allò que t´afecta en el dia a dia. Només serem capaços de resoldre les teves inquietuts si ets part activa en el dia a dia quotidià.

Hi ha moltes raons per a ser optimista, escoltar la teva opinió és una d´elles!

A Montgai-Butsènit... joves i SOCIALISTES!

Permeteu-me que faci un petit break respecte la campanya electoral (falten només 2 dies per començar dos setmanes de xerrades,trobades,actes, territori i feina, molta feina) per tal de presentar-vos una gent, uns companys de lluita, uns amics que es mereixen ben bé que els hi dediqui aquest post.

En remontem a primers d´abril quan per casualitats de la vida o per confusions acceptables les nostres vides es van creuar en una petita taula de bar. Llavors ni un ni l´altre erem regidors però compartiem projecte per la Ribera del Sió i el sentit de pertanyença a un col·lectiu que té ganes de canviar el món per millorar tot allò que no acaba de ser com tots voldriem.

A partir d´aquí, tot va anar seguint el seu curs natural. En Joan Abel Solé em va presentar els seus companys de llista. Aquest vailet, de només 21 anys, tenia clar que els socialistes havien d´estar representats a l´Ajuntament de Montgai-Butsènit per d´aquesta manera treballar pel poble i no deixar-lo pancir.

Fruït d´aquestes ganes de tirar endavant un projecte de transparència, compromís i proximitat amb la gent es va el·laborar un programa electoral amb la voluntat de satisfer el màxim les necessitats reals del municipi. I així va ser que el 27 de maig es presentaven a les urnes tres llistes per primer cop a Montgai-Butsènit amb l´expectació de comptar amb la llista més jove de tota la provincia de Lleida. Per cert, tal va ser la il·lusió que es va crear que ni el propi president Montilla, va voler perdre´s l´oportunitat de coneixer-los "in situ".

I ves per on, que de vegades la vida et depara sorpreses, que en menys de dos hores d´un diumenge electoral es confirmava que el Grup Municipal Socialista estaria format per dos membres... que a més resultaven essencials per formar govern!.

El segon d´ells era en Josep Amigó, persona a la qual ja coneixia... com a mínim de veure´l pel passadís de l´Institut d´Agramunt (Ribera del Sió, com no!).

En Josep és una d´aquelles persones que et sorpren. A primer cop d´ull pot semblar un xic passiu i timid però si el coneixes de veritat t´adones que de passiu en té ben poc. Un currante que ho dona tot pel seu poble i compromés com cap amb les sigles que porta amb orgull.

També els acompanyen en aquesta dura tasca de govern (no a l´Ajuntament, sí en quan a tenir contacte amb grups generadors d´opinió) la Teresita Pelegrí i la Sandra Verni. Ambdues han demostrat amb escreix la seva validesa i el seu tarannà conciliador i de saber escoltar les diferents opinions de la gent.

Així s´enten facilment que en poc temps al govern, moltes hagin estat les seves iniciatives: des de la potabilitzadora de Montgai a l´activació de la celebració dels Reis a Butsènit o la moció de la Planta de Compostatge (per cert, essent l´únic grup que es va preocupar per les matèries perilloses) o el treball de conciliació de la necessitat de creixement del municipi amb la situació real del POUM del poble.

Aquest és només un llistat breu del seu treball i dedicació pel municipi, d´unes expectatives que s´estan consolidant dia a dia i que a base de constancia i sacrifici tindran els seus fruits en un futur no gaire llunyà. De fet que en Joan Abel també estigui al Consell Comarcal de la Noguera no és casualitat, s´ho ha guanyat a pols!.

Amb aquests joves amb tantes ganes de fer coses, el futur del poble està assegurat perquè ja ho deia el nostre eslogan electoral de les municipals: Noves idees-Nova Gent.

Llarga vida per Montgai i Butsènit!

STOP a aquesta Dreta!

Aquests dies hem assistit perplexes a les declaracions del que havia estat ministre franquista, Manuel Fraga, demanant al PP que torni a les seves posicions més centristes, que deixi d´estar situat a l´extrema dreta.

No deixa de ser curiós que una persona que parla del régim franquista sense penedir-se absolutament de res i que segurament guarda el banyador amb el qual es va banyar a Palomares com si fos l´acte de llibertat pública que més l´honra, es postuli sobre l´espiral extremista del seu Partit.

Tal i com em va recordar el company de la JSC, Javier Naya, seria com si en Capello es queixés de què el seu equip juga massa defensiu o com si en Tortell Poltrona no li agradés un sketch per ser massa graciós.

Això el que posa de manifest, és qui mana realment al PP, qui són aquells que porten les regnes de les seves propostes polítiques i quin són els autors materials de quatre anys d´atacs ferotges a Catalunya i a les institucions catalanes. Personatges com Aznar, Acebes, Zaplana, Arenas i Aguirre entre d´altres són els vertaders primers espases de la formació hiper-conservadora.

Perquè al cap i a la fi, el que queda de la brunete mediàtica és el més important. Qui no recorda frases com "L´Estatut de Catalunya està tutelat per ETA" ,"L´Estatut és com el Pla Ibarretxe però sense pistoles" o "Els catalans són uns insolidaris, tot ho volen per ells".
Perquè esclar aquests quan han governat "han donat un clar exemple" de transparència i saber fer: Encara és hora que demanin perdó per la manipulació de l´11-M, que donin explicacions del Prestige, del Yak-42 o de la condemna a TVE pel tracte parcial a la vaga general de 2002 (per cert, condemna que com a televisió pública paguem entre tots). Un conjunt d´actuacions, un cúmul de despropòsits en matéria de treball (amb el famós decretazo), en materia económica (visca la privatització deu pensar en Pizarro) o en el desenvolupament territorial (el transvassament de l´Ebre, els múltiples recursos contra lleis catalanes entre d´altres) els fan clarament incapaços de merèixer un altre cop la confiança per governar.

De sempre s´ha dit que segones parts mai són bones i encara més quan el seu candidat a president del govern quan se li va preguntar per la major catàstrofe ecológica a Galicia va tenir la gallardia (això no ve de Gallardón, per suposat) de dir: "Són pequeños hilillos de plastilina que se solidifican en la superficie".

Així doncs, per evitar que torni al govern el sector més ranci, més radical i beligerant del PP, hem de mobilitzar-nos i acudir en massa a les urnes per dir tots a una ... STOP a aquesta Dreta!