I el proper president dels EEUU serà negret!

De vegades les pel·lícules es fan famoses per frases célebres o dites que amb el temps guanyen tot el seu sentit. Situacions que en si mateixes són curioses però que amb el pas dels anys i la confirmació dels fets es tornen en profètiques.

Doncs bé, aquest misteriòs inici del post es refereix a la pel·lícula "Regreso al Futuro II" del director Robert Zemeckis.

En aquest film, Marty Mc Fly fa un viatge al futur per salvar al seu fill de la mala vida que porta i que suposadament el conduirà a un final trist. En una de les escenes, entra en un bar del futur i presència una discussió sobre política americana. I de sobte quan ell diu que el president del lloc on procedeix és Ronald Reagan, llavors actor de Westerns de sèrie B, un dels seus interlocutors li respon "Sí home, i el proper president dels EEUU serà negret!".

Doncs sí, el canvi ha arribat a Estats Units, i Barack Obama es convertirà en el 44è president americà.

Obama ha sabut capitalitzar la idea de canvi de model de societat, de relacions amb els ciutadans i d'esperança d'un nou ordre internacional amb unes relacions més cordials i lleials amb els altres païssos. Mai un "yes ,we can" s'havia aixecat amb tanta força per fer un crit de llibertat, per trencar les cadenes de l'administració Bush i per esmicolar les ambicions dels retrograds hiper-conservadors, que només quan han vist que l'economia s'enfonsava han posat el crit al cel per a què l'estat intervingui en ella fent fonedís el seu típic "laissez faire, laissez passer".

Ara bé, Barack Obama no es trobarà pas amb un panorama de flors i violes, al contrari, l'economia americana sota mínims, conflictes internacionals oberts amb flagrants violacions de drets humans i la sensació de què el capitalisme concebut com a lluita salvatge per la búsqueda del benefici empresarial i menyspreu constant de la classe mitja ha tocat fons.

Ara serà el moment de fer palès allò que Obama ha expressat durant aquest llarg any i mig de campanya, que les noves generacions es tornin a interessar per la política, que els més desafavorits confiïn en l'administració i les seves propostes, i que el conjunt de la societat cregui en el seu discurs d´unió i el faci propi per tirar endavant una societat sense discriminació per motius de sexe,raça, religió i opinió. En fi, un país on tothom es senti valorat i ningú exclòs.

Per la resta del món, i en particular per Espanya, la influència que tindrà el canvi a partir d´ara en la política exterior dels Estats Units, serà molt considerable. Un canvi d'escenari total, que donarà pas a polítiques multilaterals i consens internacional, i en el qual Espanya podrà ser considerat un veritable aliat i amic. Sense defugir de la crítica constructiva en aquelles decisions que es considerin desencertades però amb un tarannà conciliador i de tú a tú.

El millor de tot plegat és que l´ètapa d'imperialisme, de menyspreu a la comunitat internacional i de descrèdit davant la opinió mundial ha passat a millor vida amb la sortida de l'administració Bush. Potser Guantamo no desapareixerà, potser per desgràcia els Estats Units continuaran a l´Irak però el sentiment de què una persona propera, identificada amb les diferents sensibilitats i dialogant amb la gent serà un dels personatges més transcendents a nivell mundial, no ens ho prendrà ningú. I això sumat a que en Bush ja estarà fent les maletes per sortir de la Casa Blanca fan una combinació que no té preu. Ja ho diuen: "Per a la resta Mastercard".

I aquest cap de setmana tots a fer l'exercici d'imaginar Europa vermella, "In red" en l'Escola de Formació José Brocal. T'Hi apuntes també?.

Salut i Justicia social!

El Congrés de la il·lusió... i els Joves!

Aquest cap de setmana passat, el PSC de les Comarques de Lleida va celebrar el seu VIIè Congrés a l'edifici Transfronterer de la Universitat de Lleida. Lluny de l'ambient de falsa crispació que es podia desprendre d'alguns diaris locals, va ser un congrés tranquil i on tothom va poder expressar la seva opinió de com havia anat la legislatura de treball de l´Executiva de Federació.

A diferencia de l'any 2004 la lluita de poder va quedar en un segon pla i el to de les intervencions va ser d'allò més constructiu. L´Informe de Gestió va quedar aprovat per quasibé unanimitat (una única abstenció) i en Quim Llena va revalidar la Primera Secretaria per tercer cop.

El més destacat al meu entendre és l'aire fresc que s'ha instaurat en el si de l'executiva i en els diferents òrgans del partit, en els quals es combina experiència amb joventut, càrrecs electes i càrrecs orgànics amb ganes de treballar per a què la nostra ideologia, d' esquerres, progressista, ecologista, catalanista, europeista, feminista, solidaria, de pau, emprenedora i demócrata, arribi al màxim de persones possible, perquè al cap i a la fi és el que creiem que necessita el país.

La JSC Comarques de Lleida hem revalidat el nostre compromís amb el partit i alhora hem fet sentit la nostra veu i participació.

A l´Executiva de Federació tindrem els següents companys:

- Arantxa Calvera, estarà adscrita a l' àrea de Finances.

- Jordina Freixanet serà la coordinadora de l'Acció electoral.

- Kleber Esteve, aportarà el seu saber fer en acció rural i medi ambient.

- Oriol Yuguero, continuarà a l'àrea de Formació i també formarà part del Consell Nacional

A més la Maria Guàrdia i jo mateix estarem a la Comissió de Revisora de Comptes, intentant donar fer d'allò que s'ingressa i allò que es gasta (money,money!).

Estic segur que tots plegats ho farem molt bé i que continuarem treballant com aquests últims temps amb transparència, humiltat i senzillesa escoltant a tothom i tenint present la veu i opinió de tots (territori i món urbà).

Ara bé, si es pogués destacar alguna connotació negativa del congrés, sens dubte seria la gestió que s'ha portat a terme a la Comarca de l´Urgell. Dir això no és cap atac a ningú, sols és una manera d'assenyalar les coses pel seu nom i intentar paliar les mancançes que s'han produït. Al igual que l'amic i company, Albert Torra, penso que ens hem de posar les piles tots plegats per tirar-ho endavant, i deixar-nos de personalismes i egocentrismes. A L´Urgell s'ha de fer molta feina i entre tots (Agramunt, Bellpuig, Tàrrega, Anglesola, Vilagrassa, Castellserà, La Fuliola...). Ja n'hi ha prou de donar la culpa als altres... seguim l'exemple de La Noguera, Les Garrigues, La Segarra...

Estic segur que amb una bona gestió, treball i sacrifici vencerem l'ombra que ens ha perseguit durant tans anys i farem que la taca vermella s'extengui també per una comarca quasi irreductible. Per sort... No hi ha mal que 100 anys duri i tard o d'hora vindrà la calma.

A Tot això m'agradaria tenir un record sentit per la pèrdua d' una companya aquest cap de setmana, La Irene Laguna, militant de la JSC-Baix Llobregat ens ha deixat. Descansi en pau!

"Los Socialistas no mueren, sino que se siembran" (Pablo Iglesias. 1938)

Tinc varies preguntes per vostè...

Per un moment m'imagino posant la televisió visualitzant el programa "tengo una pregunta para usted", amb la particularitat que aquest cop la persona que es sotmet a les preguntes del respectable és l´alcalde d' Agramunt, Amadeu Padullés, representant de Convergència i Unió.

I tanta és la meva imaginació que a més, de sobte tinc el privilegi de poder formular-li tantes preguntes com em sembli sempre i quan respecti el minut de glòria que la televisió pública em concedeix.

Jo, amb un to cordial i de tu a tu li formulo una sèrie de preguntes, que podrem anomenar el decàleg municipal:

1- Per què després de parlar tan i tan en campanya de buscar el consens per la comarca natural de la Ribera del Sió, després d' any i escaig de legislatura el govern municipal no diu "ni ase ni bèstia al respecte"? I ni tan sols acudeix a les trobades d' entitats que anhelen aquesta distribució territorial?

2- A que estem esperant per a potenciar el polígon municipal i atreure les empreses per dinamitzar el poble?. Esperem que la crisi vagi a pitjor i llavors siguin els empresaris els que de manera "altruista" vulguin ubicar-se allí?

3- El POUM l´aprovarem aquesta legislatura o tan sols amb el decret d'alcaldia de tancament dels solars n'hi ha prou?. I s'informarà a la gent del poble de com estant els tràmits o ens n'haurem d'assabentar el dimecres a la pàgina de comarques dels diaris?

4- On està el tracte directe, proper i transparent amb les entitats agramuntines?. Algun dia es dignarà l'equip de govern a informar d'ajudes, subvencions d' altres Administracións públiques?

5- Per què la seva agenda està tan apretada que ni tan sols té temps per reunir-se amb la Junta Administrativa del municipi agregat de Montclar d´Urgell?. I de què parlen amb la regidora del seu equip de govern que està a dita Junta i que únicament està adscrita a aquesta tasca?

6- El lema que no es va cansar de llençar en campanya "al poble no tan política de partit i més política de poble" és paper mullat? O el fet que no s'arribés a reunir amb representants de la Diputació de Lleida per ordres de càrrecs orgànics del partit al que està afiliat ja s'incloia dins la seva fulla de ruta?

7- La Fira del Torró tan ha canviat en dos anys que ara la destaquen per damunt de tot?. I aquest any la Directora de la Fira s' aprendrà els horaris d'inauguració i clausura?

8- Com veu que un dels seus regidors durant la legislatura passada posés el crit al cel amb els sous de regidors de l'equip de govern i ara faci igual o pitjor?

9- Ja que està de moda recuperar impostos anacrònics com la plusvàlua, té intenció d'aplicar alguns usos feudals també?. O és que aquest any carnestoltes anirà de l'edat mitjana?.

10- Per què tot i governar en minoria menysté constantment els grups municipals de l´oposició i ni tan sols els demana la seva opinió en matèries que al maig de 2007 vostè mateix considerava assumptes de màxim consens?.

Bé, un cop formulades aquestes preguntes torno a la realitat i m'adono que l´Alcalde no m´ha respost als dubtes. Aquesta situació seria si més no "Kafkiana" si no fos perquè no és irreal. Aquestes preguntes i situacions s'han anat formulant als plens municipals de l´Ajuntament d'Agramunt sense que l´equip de Govern actual hagi aportant llum a les múltiples ombres que existeixen.

A dia d'avui ens trobem amb un Govern Municipal clarament superat pel dia a dia del poble, amb poca convicció en allò que fa i que no té en compte l´opinió de la resta de grups.

Encara queden 2 anys i mig de legislatura i molt temps per corregir les mancançes en la seva actuació però em sembla que el meu desitg de millora de les maneres d'actuar i de respecte cap als altres grups quedaran en no res... per sort sempre en quedarà mirar el programa de tv1 i esperar que algun dia el nostre alcalde vagi al programa. Llavors potser els Agramuntins i Agramuntines sortirem de dubtes de tot plegat...

Sopar Tertulia amb Manel Medrano

El passat divendres, uns quants membres de la Federació de les Comarques de Lleida de la JSC vam tenir el privilegi de sopar a Agramunt (Osti noi!, com escombro cap a casa) amb el Diputat Provincial, Manel Medrano.
Al Manel Medrano, vaig tenir el gust de conéixer-lo durant la passada campanya de les Generals tot repartint clavells a Tàrrega, Cervera i Guissona entre d' altres llocs.

Ja en un primer moment em va semblar una persona cordial, afable i molt propera. Un perfil una mica diferent del que m´imaginava d' un polític d´una institució d'elecció indirecta, com és la Diputació de Lleida.

Però alló més sorprenent d' ell, és el seu coneixement de la societat civil, economista i docent, amb uns valors que realment sí representen la formació política per la qual es presenta als comicis.

Tal i com ja es va dir durant el sopar, tot un exemple de la doctrina l´Administració al servei de les persones. Tot un pou de ciència que de ben segur aportarà el millor d'ell mateix per fer funcionar els engranatges de la Diputació de Lleida i l´Ajuntament de Tàrrega.

Amb ell i altres companys de la JSC, vam debatre sobre el funcionament de la Diputació i les seves àrees de govern i la situació de l´economia mundial. Tothom hi va dir la seva i va ser un debat enriquidor i profitós.


D'Aquesta manera amb una trobada a Agramunt és com la nostra organització fa palès l'aposta decidida pel territori i tot allò que comporta. És cert que encara queden moltes coses per fer, però cadascú amb el seu gra de sorra i el treball de formiga ajuda a que la Ribera del Sió i les terres urgellenques siguin comarques de progrés, motor dinamitzador de les contrades lleidatanes.


Agrair la presència de l´Albert Panabera, Joan Abel, Pep Amigó, Aranxeta, Anna Gaspar, Xavi Oriol, Jordina, Kleber, Albert Torra, Sergio Casanovas, Maria Sala, Silvieta, Mia Guardia i d' un que encara que no surti a la foto, sent els valors del socialisme com el que més, el meu tiet, Benjamin.


Tot un plaer haver estat amb vosaltres... socialistes de cor!


Salut i fins a la propera!

Força BAC, a per totes!

Aquest cap de setmana comença la competició en les categories territorials i de promoció del bàsquet lleidatà. I com no, un altre any el Bàsquet Agramunt ha inscrit els seus equips a la Representació Territorial de Lleida.

Aquest any disposem de 6 equips federats (sènior masculí-sènior Femení-Cadet Masculí-Infantil Masculí-Infantil Femení i Mini Masculí) que de ben segur

ens donaran grans alegries i bones estones de basquetbol.

Com cada any la Junta Directiva del BAC ha planificat la temporada i ha distribuït les diferents tasques a realitzar per part dels membres de la Junta i la designació d'un Director Tècnic i un Coordinador Esportiu.

La responsabilitat de definir l´estructura dels diferents equips i el seu sistema de joc ha recaigut en mon germà, Joan, que en poques paraules se´l podria definir com un "boig pel bàsquet", una persona que emana basquet pels quatre costats.

I la tasca de coordinar els equips en quan a la seva participació en competicions, serà responsabilitat meva. No amago que em fa molta il·lusió aquesta nova tasca que desenvoluparé durant aquesta temporada i que assumeixo plenament la responsabilitat que comporta. Convocar les reunions amb els pares dels diferents equips, organitzar i negociar amb el Patronat d'Esports les hores disponibles de pista d'entrenament o aprovar els canvis-ajornaments dels partits i traslladar-ho a la Federació seran una mica en resum allò que realitzaré durant aquesta temporada.

I això sense oblidar la tramitació de llicències Federatives, revisions mèdiques dels jugadors i les funcions pròpies de l´Equip al que estic adscrit (Sènior Masculí).

Presentació Sènior Masculí- Festa Major 2008

Molts cops la gent em pregunta perquè tantes coses: La resposta és senzilla, a part de què m'agrada molt, perquè crec que l'esport és una de les maneres de transmetre als més joves una sèrie de valors que no s'haurien de perdre mai. La solidaritat, el companyerisme, el respecte cap als altres i cap aquells que són diferents a tu i sobretot l´assumpció amb esportivitat de la victòria i la derrota són elements que t'ajuden a ser millor com a persona.

Però en fi... no vull fer un discurs sobre valors-ideologia. Això ho deixem per altres moments.

Esperem que el cap de setmana sigui prolífic en bon joc i si potser amb victòries per un club, el Bàsquet Agramunt, que poc a poc va progressant en el si de les entitats Agramuntines i que amb el seu gra de sorra contribueix a formar els vailets del país futur, que esperem sigui millor que el que ens ha tocat viure a nosaltres.

Força BAC i ens veiem a les pistes de joc!

Posa una rosa a la teva vida!

Aquest cap de setmana passat, diferents membres de les Agrupacions Locals del PSC de Lleida, La Seu d´Urgell, Bellcaire d´Urgell, Alfarràs, Alguaire i Agramunt varem assistir per primer cop a la tradicional Festa de la Rosa del PSC a Pineda de Gavà.

Tot i que ens vam haver de llevar d'hora, a les 07:00 h. em sonava el despertador, va valer la pena matinar per veure l'excel·lent ambient progressista que emanava del lloc de celebració.

I és que en trobades com aquestes és quan un s'adona de què realment els valors de la solidaritat, la germanor i l´altruisme són intrinsecs a la idea de socialisme. A tot això els companys de l´Agrupació de Cornellà de Llobregat amb l´Oscar Saldaña al capdavant ens van convidar a menjar les típiques migues, que per cert eren molt bones però amb poques en tenies prou.

I tot això amenitzat amb balls, coreografies i discursos dels liders polítics del Partit. Jordi Hereu, Carme Chacón i el president de la Generalitat, José Montilla ens varen fer cinc cèntims de com està la negociació pel sistema de finançament.

El president Montilla,tot un exemple de treball i perseverança, va exposar de manera brillant quina serà l´estrategia dels socialistes en la negociació. I aquesta es resumeix en poques paraules: obtenir el millor per Catalunya, però no de manera insolidaria sinó tenint present que únicament amb un sistema de finançament millor i per tant amb majors recursos, assolirem tirar endavant noves i millors polítiques socials per a la gent, que al fi i al cap és allò que el país necessita.

A Part de dinar i després dels emotius discursos, també varem tenir temps per fer territori (ai aquestos del Segrià Nord!) i planificar la propera Festa de la Rosa, que amb el temps i l' experiència millorarem entre tots.

I és que assolir 50 persones amb el poc temps que han disposat l´Arantxa i la Dolors per gestionar-ho ja és un èxit en si mateix i de ben segur que el bon sabor de boca que ens ha deixat aquesta trobada ens encoratjarà l´any vinent a tornar-hi per convertir-la en punt de referència inexcusable.

I és que ja ho diu la dita: Els catalans, de les pedres en traiem pans!. I que no ho dubti ningú que amb un govern socialista a Madrid i a Catalunya, assolirem allò que els catalans mereixem. Més recursos pels Ajuntaments, més ingressos pel Govern de Catalunya, més polítiques socials i en conclusió millor benestar. Som-hi companys, el millor encara està per arribar.

Inunda-Sió

Diuen la gent que s´hi enten, que les tempestes d'estiu són les pitjors perquè amb la calor que acostuma a fer i l´àrid que està el sol, per poca aigua que caigui sempre fa mal. Doncs bé, el diumenge passat a Agramunt van caure en poc més de dues hores la quantitat de 120 litres per metre quadrat.

Tal i com informa la web de la radio local del poble, els bombers municipals van haver de realitzar diverses sortides durant el dilluns al matí per tal d'ajudar a treure l'aigua acumulada als magatzems i parkins de la gent. També van haver de protegir alguns balcons que havien quedat força malmesos per l´aiguat i netejar un talús que havia quedat afectat per desprendiments a causa de la brusquedat de la tempesta.

L´Impacte de l´aigua va ser tan fort que el govern de la Generalitat va haver d'activar l´alerta INUNCAT degut a la crescuda del cabal del Riu Sió, que va quedar desbordat inundant la calçada de la carretera LV-3025, que discorre per tota la Ribera del Sió (Agramunt,Preixens, Pradell, Ventoses, Montgai...).

El tram que va patir més mal va ser l'ubicat entre els termes municipals de Preixens i Pradell, el qual va estar tallat a la circulació de vehicles durant una bona estona, i és que de ben segur es podia confondre la calçada amb la ciutat italiana de Venecia.

I a Preixens, no cal ni dir-ho... el consultari mèdic impracticable amb quatre pams d'aigua, el local del Jovent inundat i els actes lúdics de Festa Major suspesos.

De vegades el destí és d'allò més capritxós, durant molts dies es va parlar de l'escassedat d'aigua i de la sequera i un dia que plou, sense criteri i mesura, el Riu es desborda i el panorama de la Ribera del Sió s´aigualeix d´allò més. I és que ja ho diuen: Sol de forat, pluja aviat!.

Per sort, les zones que han quedat més afectades es podran veure compensades amb ajudes que la Diputació de Lleida, ja ha manifestat que estudiarà i aplicarà. Perquè el més important és paliar al màxim els efectes devastadors de les catastrofes metereològiques i transmetre als ciutadans que quan els faci falta, els dirigents de les Administracions Públiques allí estaran perquè es deuen a ells. Només així la gent percebrà que davant d'una acció hi ha una reacció... que busca el benestar de la majoria.

Esperem que aquest cap de setmana, que es celebren les Festes Majors d´Agramunt i de Montgai, la climatologia ens acompanyi i ens deixi gaudir al màxim de la festivitat municipal.

Força Gresca i Xerinola!