Inunda-Sió

Diuen la gent que s´hi enten, que les tempestes d'estiu són les pitjors perquè amb la calor que acostuma a fer i l´àrid que està el sol, per poca aigua que caigui sempre fa mal. Doncs bé, el diumenge passat a Agramunt van caure en poc més de dues hores la quantitat de 120 litres per metre quadrat.

Tal i com informa la web de la radio local del poble, els bombers municipals van haver de realitzar diverses sortides durant el dilluns al matí per tal d'ajudar a treure l'aigua acumulada als magatzems i parkins de la gent. També van haver de protegir alguns balcons que havien quedat força malmesos per l´aiguat i netejar un talús que havia quedat afectat per desprendiments a causa de la brusquedat de la tempesta.

L´Impacte de l´aigua va ser tan fort que el govern de la Generalitat va haver d'activar l´alerta INUNCAT degut a la crescuda del cabal del Riu Sió, que va quedar desbordat inundant la calçada de la carretera LV-3025, que discorre per tota la Ribera del Sió (Agramunt,Preixens, Pradell, Ventoses, Montgai...).

El tram que va patir més mal va ser l'ubicat entre els termes municipals de Preixens i Pradell, el qual va estar tallat a la circulació de vehicles durant una bona estona, i és que de ben segur es podia confondre la calçada amb la ciutat italiana de Venecia.

I a Preixens, no cal ni dir-ho... el consultari mèdic impracticable amb quatre pams d'aigua, el local del Jovent inundat i els actes lúdics de Festa Major suspesos.

De vegades el destí és d'allò més capritxós, durant molts dies es va parlar de l'escassedat d'aigua i de la sequera i un dia que plou, sense criteri i mesura, el Riu es desborda i el panorama de la Ribera del Sió s´aigualeix d´allò més. I és que ja ho diuen: Sol de forat, pluja aviat!.

Per sort, les zones que han quedat més afectades es podran veure compensades amb ajudes que la Diputació de Lleida, ja ha manifestat que estudiarà i aplicarà. Perquè el més important és paliar al màxim els efectes devastadors de les catastrofes metereològiques i transmetre als ciutadans que quan els faci falta, els dirigents de les Administracions Públiques allí estaran perquè es deuen a ells. Només així la gent percebrà que davant d'una acció hi ha una reacció... que busca el benestar de la majoria.

Esperem que aquest cap de setmana, que es celebren les Festes Majors d´Agramunt i de Montgai, la climatologia ens acompanyi i ens deixi gaudir al màxim de la festivitat municipal.

Força Gresca i Xerinola!

Temps de crisis... per als de sempre!

Des de principis d´any hi ha una paraula que planeja constantment sobre l'economia espanyola: crisi. La situació en la què es troba el país es pot definir de moltes maneres (desacceleració, sutrac, poc creixement, recessió, etc...) però el que és evident és que alguna està passant en el dia a dia qüotidià de la gent.

I un dels sectors que més ho nota, és el de la construcció. Durant més d'una dècada l'economia espanyola ha tingut el "totxo i el ciment" com a eix vertebrador del seu creixement però ara que el sector bancari es troba en clar retrocés i en crisi de valors, el sector dinamitzador s'està convertint en l'artífex de la caiguda econòmica.

Fins aquí, tot sembla normal. Les situacions delicades en l'economia són cícliques: uns anys de bonança i uns anys de crisi. El mercat económic ja ho té això. Però el que és sorprenent és copsar com aquestes situacions sempre afecten al mateix grup de persones, com si l'atzar sempre volgués que el mateix col·lectiu estigués en la corda fluixa.

Alguns podreu pensar que com pot ser que es parli de crisi quan als diaris cada dia es veu com l'entitat bancaria X o la multinacional Y han multiplicat els seus beneficis o ampliat la seva xarxa d'oficines. Doncs aquí és on volia anar a parar: algunes empreses utilitzen el pretext de la crisi per acomiadar a baix cost part del seu personal o deslocalitzar a altres païssos, en principi amb menor costos, la seva producció.

I encara n´hi ha que lluny d'apaivagar la situació fan de Grouxo Marx a crit de "más madera" i afirmen que les situacions econòmiques complicades serveixen per desfer-se del greix.

Greix?. És curiòs però aquells que han arribat a cotes empresarials altes han estat gràcies a aquest greix que ara rebutjen com si fos la cosa pitjor del món.

Aquells que ara poden anar amb Mercedes-Audi i abans ho havien de fer amb un utilitari o a peu ha estat en part gràcies al principal actiu de qualsevol empresa: el capital humà, sigui nacional o estranger.

Sembla com si amb la paraula crisi es vulgués fer taula rasa de tot i allò que fins fa poc era meravellòs ara no servís per a res.

I el més sorprenent és que n'hi ha que sembla que els agrada que la cosa no vagi bé. I quan un govern intenta resoldre la situació aprovant una sèrie de mesures econòmiques critiquen la seva inacció. Què és el que pretenen?. Volen que el govern pagui els excessos dels seus amics PPromotors, o que es torni a fer una reforma laboral decretada il·legal pels tribunals? o perquè no privatitzar altres serveis públics per donar la direcció dels ents a amics d'escoles elitistes?.

En fi, que quan la cosa no acaba d'anar com la majoria voldria, els més desprotegits són els que es resenteixen més de la situació. Inmigrants, joves amb contractes precaris i els més aprop de la jubilació són els que tenen més dificultats per tirar endavant i són aquells que al final perceben en la seva propia carn el menyspreu de l'empresari, l' amargor de la devallada de la producció i el sentiment de pertanyença a un col·lectiu colpejat una i una altra vegada per la desventura de l´economia.

I jo em pregunto: Quan sortirà a la premsa que els membres d' un Consell Directiu s´han reduït el sou per a fer front a la crisi, o quan les inspeccions de Treball sancionaran totes les conductes irregulars. Perquè si no l'autotutela salvatge s'apodera dels sectors i llavors sempre ens quedarà l'opció d'acudir a pensament més neo-conservadors, menys flexibles amb les jornades de treball i més retrogrades en les retallades dels drets socials dels treballadors. Coi!, una mica com la política dels 8 anys de govern d´Aznar... molt totxo i poca beca, molt ciment i salari mínim indigne, molta obra civil i poc dret social, molta construcció i poca política social... En resum perjudicar als de sempre i política elitista per ajudar als seus acolits.

Però bé de sectarisme, corrupció urbanística, condemnes a mitjans de comunicació per tractament imparcials de vagues generals i inexistència de polítiques de joventut ja en parlarem un altre dia... per avui aquí ho deixo.

Salut i que la força ens acompanyi!

Política Territorial Coherent

Les comarques de Lleida s'han despertat avui amb una nova infraestructura, com a mínim una via més segura, digna i transitable 100%. Es tracta de la carretera LV-3025, tram que discorre des d'Agramunt fins a la Sentiu de Sió.

L´Alcalde de Montgai en funcions, Joan Abel Solé, en la roda de premsa

Segurament molts pensareu, que no n´hi ha per tant però us ben asseguro com a usuari diari d'aquesta via, que qualsevol actuació de remodelació quedava petita per com estava la carretera abans d´iniciar-se l' obra. De fet, us confesaré un secret: tornant de Balaguer quan estava en la via intentava agafar algun sutrac dels múltiples que hi havia per veure si així arribava al poble de seguida (jejeje!).

En fi, bromes a part una actuació de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat molt necessaria per al territori lleidatà.
La inauguració de l' obra ha anat a càrrec del conseller de la Generalitat, Joaquim Nadal, que entre d' altres coses ha fet repàs a les actuacions que s´han portat a terme:


1- Reforçament del ferm en els 20,5 km de la carretera, que s'inicia prop del municipi de La Sentiu de Sió i acaba al terme municipal d'Agramunt.
2- La rectificació del revolt existent abans d'arribar a Montgai, la qual cosa posarà fre al gran index de sinistralitat del tram remodelat.
3- Construcció d'un pas subterrani per a vianants a Montgai. Aquest pas té una longitud de 17,5 metres i una amplada de 3 metres adaptat per al pas de vehicles especials (ambulancia, bombers, policia).
4- Millora del drenatge al llarg de la carretera
5- Renovació de la senyalització horitzontal-vertical i col·locació de barreres de seguretat adaptades a la normativa europea.


A més el Conseller en un acte de transparència i de constatació de què realment s'aten a les necessitats del territori, s'ha compromès a que en el periode d'un any estarien acabades les diferents interseccions fins a arribar al terme d'Agramunt.


La veritat és que després de sentir el discurs del Conseller es fa encara més palès el fet que durant més de dues dècades han existit unes mancances en infraestructures i el seu manteniment que els diferents governs de Ciu no han sabut o no han volgut resoldre. No fos cas que algun alcalde dels seus es queixés i això els repercutís negativament en els comicis. Perquè per a qui no ho sabia aquesta via fins fa poc era competència de la Diputació de Lleida, però suposo que amb la competència en abstracte ja en tenien prou, ni obres ni manteniment... En fi, que la gent no casolana,espanyolista o sucursalista de Madrid (segons alguns) som els que al final afrontem les problemàtiques estructurals del País i treballem per a què el territori tingui les mateixes oportunitats que les àrees metropolitanes.




foto de familia dels representants PSC a l'acte

Com diu la dita castellana: unos tienen fama y otros cardan la lana

Salut i bones vacances a tothom!

No diguis treball, transparència i humiltat. Diguis Jordina Freixanet!

Després de molt temps sense escriure al blog (massa per les moltes coses que han anat passant), aquest cap de setmana s´ha produït un esdeveniment que es fa digne de trencar la sequera bloggera.
Alguns pensareu que és la celebració del Onze Congrés del PSC (que també, una experiència inoblidable), uns altres el conveni signat entre PSC i JSC per assolir la doble militància, d´altres la barbacoa als Jardins de l´hotel Juan Carlos I (amb bany inclòs, punyeteros!) però per damunt de tot el que més m´agradaria destacar és l´entrada de la companya Jordina Freixanet a l´Executiva Nacional del PSC.

A la Jordina no la descubrirem ara, ja fa bastants anys que deixa constancia del seu treball, el seu saber fer i sobretot el companyerisme amb els altres. Coincideixo plenament amb l´Oriyugui que és una persona que s´alegra més pels èxits dels altres que no pas dels seus mateixos... cosa que fa que encara fa més palès el seu treball altruista i sobretot el seu socialisme de cor. Una persona que creu, viu i fa viure el socialisme com un valor en si mateix i sobretot com una manera d´entendre la vida.

Moltes han estat les experiències que com a militant de la JSC i del PSC he pogut viure al seu costat, pero us ben asseguro que aquest cap de setmana m´he sentit com un privilegiat al veure com una persona honesta, transparent i senzilla pujava cap a l´escenari de l´executiva a ocupar un lloc que de ben segur ocuparà amb la màxima dignitat deixant el llistó de les comarques lleidatanes ben amunt durant els propers 4 anys.
De ben segur que juntament amb el Quim i l´Àngel assolirem que la veu del territori lleidatà es faci encara més present en el si del partit.


Enhorabona Jor! i no canvïis mai


No esperis salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de les teves venes
la que triomfant et salvarà
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa
el ferro és fill del nostre braç.

Totum Revolutum: Barrets i mosquits

Una vegada transcorreguda la campanya electoral i amb la tranquil·litat i satisfacció de la feina feta i els resultats obtinguts, és el moment d´esbarjo i descans que el cos necessita, carregar les piles per després de Pasqua, que encara queda molt per fer, molt camí a recórrer.

En aquests dies em van explicar un enigma, és a dir, una situació en la qual has d´utilitzar l´enginy per treure´n l´aigua clara i després de donar-li moltes voltes el vaig resoldre. I em va fer tanta gracia que aquí us el deixo... aviam quants valents/valentes s´atreveixen a llençar-se a la piscina (i sense flotador, eh!)

En un regne en crisis, el rei Magnanimus preten eliminar als seus tres savis-consellers. Però com no sap com fer-ho els proposa un joc que si són capaços de resoldre els perdonarà la vida.

El rei col·loca els tres savis en fila india.- "Disposo de 5 barrets, 3 blancs i 2 negres. Us col·locaré a cada un de vosaltres un d´aquests barrets a dalt del cap, de manera que sereu capaços de veure el barret que porta el que està enfront vostre però no el vostre (de manera que l´últim savi de la fila veu els altres dos, el segon savi veu el primer i el primer no veu cap dels altres savis).

El joc consisteix a endevinar l´abans possible el color del barret que porteu sobre i justificar com ho haveu encertat. Podeu dir que no ho sabeu però si un dels tres s´equivoca, morireu els tres!!- diu el rei.

Llavors el rei va col·locar a cada un dels tres els barret blancs i va guardar els dos negres.

Va començar a preguntar a l´últim de la fila que no va respondre res, va continuar preguntant al segon que tampoc va respondre i quan era el torn del primer, aquest va respondre -"Majestat, el meu barret és blanc!" Perquè?

No val a dir Porque no te callas!


I com sense alegria no hi ha vida, aquí també va un acudit:

- Això que es troben 2 mosquits (en Pep i en Sisco), i en Sisco veient en Pep molt constipat li pregunta com és que està així.

I en Pep li respon que ahir es va despertar al bigoti d´un motorista i que amb l´aire que passava ha agafat una pulmonia.

En Sisco, mosquit expert en recuperar-se de refredats li dóna un gran consell: "El que has de fer Pep, és buscar un lloc calentó, no sé, ves a un cinema i mira que tal".

En Pep, mosquit obedient, se´n va a un cinema a la sessió de les 22:30 h. i veu una noia solitaria a segona fila. Li entra per sota el vestit i va a descansar al seu entrecuix. Quina gran nit passaré, pensa en Pep. Aquí calentet i demà totalment recuperat.

A l´endemà es tornen a trobar en Pep i en Sisco, estant en Pep encara més cascat. Quan en Sisco li pregunta que on s´ha ficat, li explica en Pep que va anar al cinema, va veure una noia, li va entrar per sota el vestit, es va quedar adormit al seu entrecuix... i a l´endemà al matí es va despertar un altre cop al bigoti del motorista!!

GracieZ a TotZ, l´esforZ ha valgut la pena

Després de la resaca electoral del diumenge i la gran victòria dels socialistes en els comicis Generals he dedicit tornar escriure al meu blog, després de 15 dies atapeïts d´actes, xerrades, dinars i sopars, alegries, tristeses i altres sabors.

En primer lloc dedicar la victòria al company Isaias Carrasco, membre del PSE, assessinat per uns covards el divendres anterior a les eleccions. Isaias treballava com a vigilant en un peatge i era un home de bé pare de dues noies.
El dolor ens ha colpejat a tota la familia socialista i és per això que en el seu honor i de totes les víctimes de qualsevol violència terrorista li dedico humilment aquestes linees.

També aprofitant que ja han transcorregut les 48 hores de rigor des de les eleccions m´agradaria fer una sèrie de reflexions:

1- La candidatura del PSC a Catalunya ha obtingut prop d´un milió i mig de vots, el que suposa 25 dels 47 escons en joc a les nostres contrades. Som conscients que la bipolarització de la campanya ens ha ajudat a treure aquest resultat, el segon millor de la història des de la majoria absoluta de Felipe l´any 1982.

Ara bé, alguna cosa haurem hagut de fer bé perquè tanta gent ens doni la seva confiança. Alguns diran que el vot útil ha contribuït en gran mesura, però el que sí està clar és que el mite del català emprenyat s´ha volatilitzat (I que no s´enfadi en Cuní). Els ciutadans de Catalunya saben escollir molt bé entre la crispació o les ganes de tirar endavant les propostes, entre un partit polític que manipula i atia l´odi entre els diferents pobles o un altre que pretén unir i aprofundir encara més en l´estat del benestar.

2- El PSOE a nivell estatal ha obtingut la xifra de 11.064.524 vots, el que suposa el major nombre de vots mai registrat des de les primeres eleccions generals democràtiques.
Això suposa entre d´altres coses que Zapatero serà el president més votat de tota la història del nostre país i aquells que durant quatre anys es van dedicar a recordar la situació de dolor del 11-M per justificar la seva derrota, hauran de reconèixer que els agradi o no el nostre President està més que legitimat per tirar endavant reformes socials per avençar en drets civils i assolir al màxim una societat on l´igualtat d´oportunitats sigui una realitat consolidada.

3- A nivell de Lleida, el PSC ha consolidat el seu segon diputat amb uns excel·lents resultats. Aquesta legislatura Tere Cunillera i Fèlix Larrosa seran els encarregats de defensar les nostres contrades pel costat progressista.

També els acompanyaran Conxita Tarruella, de CiU i José Ignacio Llorens, del PP. Pel que fa a l´escó popular només dir que l´han assolit perquè ERC ha perdut 23.000 vots respecte l´any 2004, que ha fet que la seva pèrdua de gairebé 3000 els fos suficient per assolir l´acta de diputat.

4-Els companys de la JSC hem assolit molt bons resultats als nostres municipis: Victòria socialista a Agramunt, Alfarràs, Butsènit de Sió, Montgai,Torrefarrera,Alguaire,Balaguer, Lleida, gran resultat a Bellpuig, Borges Blanques, Aitona... en fi el resultat d´una molt bona tasca de tots i totes.

Això demostra que malgrat alguns ens vulguin desprestigiar acusant-nos de fer videos difamatoris, comptem amb el suport majoritari de la gent per intentar canviar el món, fer-lo més just i solidari.

I que no es preocupi el Sr.Llorenç que no ho anirem a celebrar a la Subdelegació del Govern, sinó al contrari... gestionarem l´èxit amb humiltat, senzillesa, treball, esforç i sacrifici.

En conclusió, han estat unes eleccions que ens han demostrat que en política no val tot per arribar a la presidència del Govern, que quatre anys de crispació passen factura electoral i que la capacitat de diàleg i resolució dels conflictes està per damunt de la confrontació, el boicot i la tensió permanent.

Per tot això acabo amb un GRÀCIES, CATALUNYA OPTIMISTA!

pd: Per cert, suposo que per haver encertat la porra algun premi em caurà no?, jejeje!

Els joves volem govern de progrés, Zapatero President!

- Per un govern de progrés que continuï ajudant als joves a emancipar-se

- Per un govern de progrés que assoleixi la plena ocupació i lluiti contra la precarietat laboral i la xacra social de la sinistralitat

- Per un govern de progrés que continui fomentant les polítiques d´igualtat de génere situant en situació d´equitat home i dona

- Per un govern de progrés que defensi els més necessitats rebutjant el despotisme i l´elitisme en la societat

- Per un govern de progrés que tingui com a prioritat les polítiques socials i avançar encara més en l´estat del benestar

- Per un govern de progrés que ens ajudi a desenvolupar l´Estatut d´Autonomia i reconegui la pluralitat dels diferents pobles d´Espanya

- Per un govern de progrés que continui situant Espanya com a referent de la legalitat internacional, la pau i la justicia

EL PROPER 9 DE MARÇ, ZAPATERO PRESIDENT!

Permeteu-me dedicar aquest post, a tots aquells que entenen el socialisme com una manera de concebre el món, com una forma d´ajudar als altres i com un instrument per fer el món més just, igual i humanitari. Va per tots vosaltres companys i companyes!